29 febr 2020

Anar al contingut

ELS ALCALDES

Les retribucions municipals

RICARD CUGAT

Les retribucions municipals

Eulàlia Vintró

Els comuns són l'única força política gran que ha aprovat un codi ètic on fixa el seu salari màxim en els ajuntaments

Cada quatre anys es repeteix en els mitjans de comunicació el debat sobre els sous dels alcaldes, regidors i alts càrrecs municipals, així com els de les diputacions i altres organismes locals. La constitució dels ajuntaments  el mes de juny i els primers plens on es decideixen l’estructura del govern i les retribucions estimulen la difusió de les xifres amb increments salarials, majoritaris, i amb les rebaixes o manteniments, minoritaris.

Des de l’any 2013 una llei, aprovada pel PP, fixa el límit màxim del sou dels alcaldes en funció de la població, des de 106.000 euros anuals a Madrid fins a 42.452 euros per a municipis entre mil i cinc mil habitants. La concreció de la quantitat correspon al ple municipal amb el vot dels regidors. Tot i que la llei no ho determina, és habitual que el sou dels regidors i els alts càrrecs sigui inferior al de l’alcalde, llevat d’uns quants gerents. És significatiu comprovar que gairebé sempre els salaris del govern i de l’oposició s’aproven per unanimitat.

Els portals de transparència, obligats, ofereixen els detalls de cada municipi i permeten observar les similituds i diferències entre ajuntaments i, de vegades, la seva evolució. Es tracta de dedicacions exclusives i incompatibles amb altres salaris públics o privats. Desgraciadament no sempre es produeix aquesta incompatibilitat i els electes poden ingressar diners extres en concepte de dietes i assistència a consells d’administració d’empreses i entitats públiques.

Els comuns són l’única força política gran que ha aprovat un codi ètic on fixa el salari màxim per a les persones que la representin en els ajuntaments, 2.200 euros nets, equivalent a tres vegades i mitja el salari mínim interprofessional, i la prohibició d’acceptar regals i qualsevol altra contribució. Aquest codi també preveia mesures de conciliació entre la vida política i la personal difícils d’aplicar. Per aquesta raó, i d’altres, han decidit que a Barcelona l’alcaldessa incrementi en 900 euros, un 40%, els 2.200 euros que cobrava fins ara i que la resta de regidors rebin 600 euros més.

Si tenim en compte que el sou de l’alcaldia de Barcelona era abans de 100.000 euros, quantitat ratificada pels altres partits en contra de la proposta d’Ada Colau  de rebaixar en un 27% aquesta xifra, i que ella i tots els seus regidors destinen a projectes socials els diners que queden després de cobrar el sou del codi ètic i pagar els impostos corresponents, resulten insensates les crítiques a qui encara cobra menys que els seus col·legues alcaldes de les grans ciutats espanyoles.

Falta un debat seriós

No s’ha fet un debat seriós sobre què haurien de cobrar els càrrecs públics locals en funció de la seva dedicació, responsabilitats, competències, població, recursos propis i subvencions, territori, mitjans de transport, contaminació i tantes altres qüestions que tenen sota el seu comandament. I tampoc em consta que hi hagi cap anàlisi comparativa entre les retribucions, totes, que perceben els polítics i els gestors privats de grans empreses o bancs per poder opinar amb coneixement de causa. Tampoc estaria malament que ens informéssim de les retribucions d’altres països europeus com fa aquest dijous aquest diari.

Si s’ha de criticar, fem-ho amb informació i reflexió prèvies.