IDEES

La trinxera del covard

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp47908274 files  in this file photo taken on april 23  2019 singer son190806160802

zentauroepp47908274 files in this file photo taken on april 23 2019 singer son190806160802 / ANGELA WEISS

Fa unes quantes setmanes, Taylor Swift, sumida en l’aura de positivitat del seu nou disc, ‘Lover’, va publicar ‘You need to calm down’,una cançó d’amor sarcàstica cap als temps que vivim. La cançó parla, amb ironia i amb una melodia molt enganxosa, de com alguns es converteixen en la pitjor versió de si mateixos en les xarxes socials i trien ser mesquins i cruels, amagats darrere l’ordinador. La cançó ja suma més de 100 milions de reproduccionsi cada dia és més adequada. 

Taylor Swift va publicar una cançó d’amor sarcàstica on parla dels mesquins i cruels que s’amaguen darrere les xarxes socials

De vegades n’hi ha prou amb un simple comentari, una gracieta feta tuit per despertar l’odi de complets desconeguts. Insults i atacs personals se succeeixen vertiginosament, embastant una realitat de la qual molts de nosaltres som vagament conscients, però que són el dia a dia de personatges públics. El rancor s’expandeix com el foc en muntanya secai és impossible apartar la mirada. Em fascina i horroritza a parts iguals pensar que persones adultes siguin capaces de baixar al fang a insultar impunement desconeguts en les xarxes socials. Els imagino colpejant els seus telèfons mòbils, amb maldat i amargor, disfressant els seus tuits de llibertat d’expressió, rebaixant la condició humana a mínims insostenibles.

Notícies relacionades

No sé si Cioran tenia raó quan va dir que l’ésser humà havia de desaparèixer, però quan veus tant odi, tantes ganes de fer mal sense motiu... sembla un final inevitable. I és que, si perdem la nostra humanitat, la capacitat de contextualitzar, empatitzar i donar-nos una oportunitat els uns als altres..., poc ens quedarà d’humans i, encara respirant, haurem desaparegut.

Les xarxes socials van néixer amb la intenció d’unir-nos i les hem convertit en armes de destrucció massiva. És la cultura del mal, el regne de zombis sense rostre que ataquen sense pensar, escopint barbaritats en la foscor, prement el gallet sense firmar la bala. Ens barallem sense mirar-nos a la cara i així les paraules no valen res. És l’era de la guerra innoble, buida i sense nom, la guerra de l’infeliç que es passa els dies atacant a cegues des de l’anonimat, enfonsant-se en la trinxera del covard.