Realitat i discurs oficial

Buscant les costures

En una societat, tant construeixen els maons com les paraules i els prejudicis, especialment sobre fets i llocs que no podem comprovar

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp48747369 abd02  tehran  iran  islamic republic of    22 06 2019   an 190622173951

zentauroepp48747369 abd02 tehran iran islamic republic of 22 06 2019 an 190622173951 / ABEDIN TAHERKENAREH

De vegades ens oblidem que ‘la realitat’, unívoca i objectiva, no existeix. Que els fets no ocorren ni s’ordenen de manera aliena a la nostra interpretació. Sense anar més lluny, en els 50 anys de l’arribada a la Lluna, també vam reviure tota classe d’especulacions sobre les gestes de l’Apollo XI. Els fets van d’una banda, mentre que les versions oficials es forgen més sovint amb poder que amb veritat. I les conspiracions, també. Hi creguem o no, són rellevants més enllà de la seva certesa, la seva racionalitat o la seva bondat. La seva funció és cohesionar a la contra, desafiant el discurs dominant.

Notícies relacionades

En una societat, tant construeixen els maons com les paraules i els prejudicis, especialment sobre fets i llocs que no podem comprovar. Són versions que viuen en els mitjans i defineixen el marc mental. Algunes són autèntiques conspiranoies, tot i que mai s’anomenaran així per sortir d’on surten. El contingut no fa la cosa; el nom és arbitrari i ve des de ‘dalt’. Catalogar un discurs com a conspiració (i a l’altura de la paranoia) és una manera de condemnar aquesta visió al descrèdit de l’etern rumor.

Vaig viure l’abisme entre titulars i realitat a l’Iran, fa un parell de mesos. Vam marxar quan va començar a escalar la tensió amb els Estats Unitsi vam deixar les nostres famílies amb el cor encongit. Ens havien explicat que més enllà de la retòrica nuclear, l’hospitalitat era el seu fort.  Un cop allà, vam poder confirmar que és un conflicte merament diplomàtic, però que es concreta en greus conseqüències econòmiques, socials i polítiques per a 80 milions de persones honrades. En el dia a dia, el que es percep és un rebuig enorme a la política internacional, però més encara cap al Règim del Gran Líder. Et pregunten entre bromes què fas allà si és un país ple de terroristes. Saben que això és el que ens arriba, poc i malament. En aquells moments, sentia pena, injustícia i vergonya de ser “occidental”.Però tot discurs té les seves costures i érem allà per buscar-les.