Anar al contingut

LA CLAU

Esperant Lincoln a la Moncloa

DAVID CASTRO

Esperant Lincoln a la Moncloa

Joan Cañete Bayle

El pacte sol ser considerat com una mostra de debilitat, un enuig, un caos

El 2005, la historiadora Doris Kearns Goodwin va publicar Team of rivals, un retrat de la presidència d’Abraham Lincoln.  L’equip de rivals al qual es refereix el títol el formaven el seu secretari d’Estat, William H. Seward; Edward Bates, el fiscal general, i Salmon P. Chase, el secretari del Tresor. Tots tres van ser rivals electorals de de Lincoln i el van ajudar a aglutinar els corrents polítics necessaris per afrontar l’abolició de l’esclavitud. L’impacte del llibre va ser tal que després de la seva victòria en les eleccions del 2008 Barack Obama el va posar com a exemple a seguir. El seu particular equip de rivals el van formar dos adversaris de les primàries (Joe Biden i, sobretot, Hillary Clinton) i un afiliat al Partit Republicà, Robert Gates. Com sovint succeïa amb Obama, la realitat va quedar lluny de les expectatives.

Que brunzeixi però no piqui

En la política espanyola no hi ha gaires històries d’èxit d’un equip de rivals. Fidels al vers que una de les dues Espanyes ens ha de gelar el cor, grans coalicions a l’europea entre esquerra i dreta són impossibles. Amb l’explosió del bipartidisme, els pactes dins dels blocs s’estan demostrant igual o més difícils. Al cap i a la fi, quan Pedro Sánchez i Pablo Iglesias s’asseguin l’un davant de l’altre a la Moncloa saben perfectament que un somia amb un ‘sorpasso’ i l’altre sospira per recuperar una hegemonia amb una petita Esquerra Unida al seu costat que brunzeixi però no piqui.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

A Catalunya, el procés es pot explicar en gran manera com la història de la lluita entre ERC i l’univers convergent pel domini del bloc independentista. Va existir la sociovergència, però allò no va ser una coalició ni un pacte entre rivals, sinó una hegemonia. Poden ser aliats puntuals, però mai seran socis, la qual cosa s’aplica per igual a la relació entre el PSOE i Unides Podem. Al cap i a la fi, tant la política catalana com l’espanyola són goyesques. En concret, del Duel a garrotades: el pacte sol ser considerat com una mostra de debilitat, un enuig, un caos (un Dragon Khan) i, deconstruint Clausewitz, la continuació de la guerra per altres mitjans. Aquí i ara, l’equip de rivals de Lincoln no hauria sobreviscut a dos tuits ni a mig telenotícies. O Telenotícies.