'Los girasoles ciegos'

‘Los girasoles ciegos’, d’Alberto Méndez, és un extraordinari i duríssim llibre de contes ambientats en la guerra civil i la postguerra espanyoles que tracten sobre la repressió franquista. És l’únic llibre que va escriure l’autor, el va publicar Anagrama i el 2005 va guanyar el Premi Nacional de Narrativa i el Premi de la Crítica. És un d’aquests llibres que sense proposar-s’ho (és impossible de planificar,ni pel millor departament de màrqueting del món) va assolir gairebé immediatament l’estatus de “clàssic contemporani”. El llibre va ser posteriorment convertit en una pel·lícula amb guió del mateix autor i del gran Rafael Azcona.

Ahir, mentre sopava amb Jorge Herralde, Lali Gubern i uns quants amics, ens va arribar pel WhatsApp la notícia que a Andalusia, on, com tot el món sap, governa el Partit Popular i Ciutadans amb el recolzament de Vox, havia retirat de la llista de lectures recomanades de segon de batxillerat l’esquinçador llibre d’Alberto Méndez.

No vaig viure la censura espanyola i quan la meva mare i els altres editors dels anys 60, entre ells Jorge Herralde, es posaven a explicar en alguna sobretaula el que els havia costat publicar certs llibres, em semblaven històries d’un passat remot i improbable, aliè a mi, que vivia en plena llibertat i en una casa plena de llibres meravellosos i terrorífics a l’abast de la mà.  

Ahir, en el sopar, després de l’estupor general, algú va dir: “Doncs hi posarem una faixa enorme on hi posi que és el llibre que el PP i Ciutadans han tret de les lectures recomanades. En vendrem milions”. Vaig riure, era un sopar d’editors i és la clàssica i extraordinària reacció d’un editor de raça, els he vist en acció en milers d’ocasions.

Al sortir del restaurant, mentre ens dirigíem cap al pàrquing, li vaig dir al Jorge: “¿Com pot ser que passi una cosa així? És increïble”. I ell, amb un to pausat, va respondre: “No, no és gens increïble. És el que és lògic”. I va afegir amb cert cansament: “I en vendrem molts menys dels que veníem; ho lamento pels joves lectors”.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Com que estem convençuts (almenys jo) que els polítics actuals són pràcticament analfabets (em peto de riure cada estiu quan surten articles sobre quins llibres es porten a la maleta o quan els veig passejar, arrossegant els peus, per la Fira del Llibre), pensem que no tocaran la cultura. Doncs no és cert.