Anar al contingut

LA CLAU

Baixar a Barcelona des de la Trini

FERRAN NADEU

Baixar a Barcelona des de la Trini

Joan Cañete Bayle

És la Trinitat Vella un barri on la història dicta que per assemblar-se a la resta de la ciutat s'ha de tallar de tant en tant la Meridiana

Un dels meus millors amics va créixer a Trinitat Vella, la Trini. Vivia a prop de la presó, i anar a visitar-lo a la Barcelona olímpica dels 90 tenia regust de Pedro Pico i Pico Bena. Tot just un grapat d’estacions de metro separaven la Trini de Navas, el meu barri natal, i Sant Andreu, el meu centre vital, però quan sorties a la superfície et senties en una altra galàxia. Era pura suggestió, males llengües, pitjors fames i pèssims clixés, ja que aquesta Trini del meu amic tenia molts problemes i poc nivell adquisitiu, però també veïns sorgits de les pàgines d’Azagra i d’Ivá, una potent vida social, un encomiable vincle veïnal i un teixit de pares i mares de famílies humils que lluitaven diàriament perquè els seus fills pugessin a l’ascensor social i tinguessin una millor vida que la que ells havien viscut. Ah, i una fantàstica emissora de ràdio pirata.

Secció de bones notícies

La Meridiana, interminable vista amb ulls d’adolescent amb llargues tardes d’estiu davant seu, era el fil conductor d’una Barcelona que no solia aparèixer a la secció de les bones notícies dels diaris: la Trini, Torres i Bages, Nou Barris, Sant Andreu, Fabra i Puig, la Sagrera, Navas, Clot i el mur de les Glòries. Al subsol, recitàvem de memòria les estacions de la línia 1 del metro. Quan algú es pregunti si en realitat ha millorat tant Barcelona en els últims anys, que li ensenyin fotos de l’antiga estació de Fabra i Puig, de quan els vagons no tenien aire condicionat. Després de Glòries, la línia 1 ens obria un altre món, ple de possibilitats reals i imaginades: Marina, Arc del Triomf, Urquinaona, Plaça Catalunya, Universitat. Nosaltres dèiem que anàvem al centre; els nostres pares, que baixaven a Barcelona.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

A les obres de la línia 1 d’aquest estiu, els veïns de la Trini són els més damnificats.  Ara, per baixar a Barcelona, tarden una hora més. Que em perdonin (o no), però des del centre de Barcelona s’arriba abans amb l’AVE a Girona que amb metro a la Trini. Qüestió de diners. Res nou en un barri on la història dicta que per acostar-se a la resta de Barcelona s’ha de tallar de tant en tant la Meridiana. És veritat que les obres són necessàries i que no és fàcil absorbir amb busos tot el tràfec de persones que utilitzen el metro entre el Clot i Fondo. Però és inevitable pensar que amb la Trini és més fàcil equivocar-se en la planificació de les obres que amb altres barris. Aquest estiu, la Trini cau encara més lluny.