¿Està avui Pedro Sánchez com Rajoy el 2015?

Fa pocs mesos la dreta exigia eleccions urgents per fer fora l’'okupa' de la Moncloa. Van fracassar, però la victòria clara de Pedro Sánchez a les legislatives, municipals i europees tampoc ha acabat de resoldre el problema de governabilitat que Espanya arrossega des de finals del 2015. El PSOE és el primer partit, però amb 123 escons està lluny de la majoria necessària per a la investidura.

A les eleccions del 2015 el PP va treure també 123 diputats –els mateixos que ara el PSOE–, es van haver de repetir les eleccions i Rajoy només va aconseguir formar Govern a finals del 2016 gràcies a una tempestuosa abstenció socialista que va forçar la renúncia de Sánchez a l’escó.

¿Estem avui davant un escenari una mica similar que pugui acabar amb noves eleccions? En part sí; el guanyador (llavors el PP, avui el PSOE) només té 123 diputats (lluny de la majoria) i ara Pablo Casado, com llavors Pedro Sánchez, aplica el 'no és no' a la investidura del seu adversari. Però el clima és un altre. Llavors el PP es va enfonsar al perdre la majoria absoluta del 2011 i ara el PSOE ha saltat de 85 a 123 escons, mentre el PP ha caigut fins als 66. 

Una diferència més substancial és que després de les eleccions del 2015 hi hauria hagut una majoria alternativa si Pablo Iglesias no hagués vetat el pacte PSOE-Cs. Ara amb aquest Parlament no hi ha Govern alternatiu possible al de Sánchez. I fins i tot si es repetissin les eleccions les enquestes (la de GAD 3 per a l’'Abc' entre altres) diuen que la situació seria la mateixa. Només Pedro Sánchez podria ser investit.

No obstant hi ha un punt de continuïtat. Com que ni el PP ni Cs estan disposats a una abstenció perquè el PSOE governi sense pactes amb Podem (cosa que veurien bé alguns sectors empresarials com mostren les declaracions dels presidents del Foment i la CEOE), la investidura depèn de l’actitud de Podem davant Pedro Sánchez. ¿Pot fer fracassar Iglesias la investidura socialista com el 2015? Llavors va ser perquè creia inadmissible l’aliança PSOE-Cs, ara seria perquè Pedro Sánchez es nega a un govern de coalició.

¿Què acabarà passant? Ara com ara les actituds semblen molt allunyades, però en política quinze dies són una eternitat. La posició d’Iglesias té certa lògica parlamentària. Si Sánchez només té 123 escons, és complicat que governi sol. Però no és tota la realitat. Amb Podem tindrien 165 escons, però tampoc la majoria necessària perquè el PNB no vol Iglesias al Govern.

I hi ha arguments de lògica política. A Portugal i Dinamarca, on els socialdemòcrates acaben de guanyar sense majoria, hi ha governs monocolors amb acords amb partits més a l’esquerra. Per una raó principal. Les esquerres tenen un nord comú –reduir la desigualtat social–, però els camins per arribar-hi són diferents. Per exemple, el PSOE no vol flirtejar amb iniciatives que han portat al drama de Veneçuela mentre Podem continua ambigu pel que fa a Maduro.

El PSOE –com ara la Syriza grega– sap que l’economia no pot oblidar les exigències de l’euro i Podem encara no ha dit si prefereix Tsipras o Varufakis. Tsipras perdrà a Grècia diumenge vinent, però no davant l’esquerra sinó davant Mitsotakis, la dreta de sempre. I l’euro no és un detall sinó l’eix fonamental de la política exterior i econòmica. Espanya, al costat de França i Alemanya després de la deriva populista d’Itàlia, ha de garantir el model social europeu. La desconfiança en l’economia comportaria unes conseqüències socials lamentables ara que comencem a sortir de la crisi. I Pablo Iglesias, inclosa la seva personalitat loquaç, no transmet una imatge de solvència.

Notícies relacionades

Sánchez: «Espanya necessita un Govern al juliol, no a l'agost ni al setembre»

El PSOE demana "lleialtat" a Podem per no repetir eleccions

Hi ha més factors. Una divisió radical entre un executiu d’esquerres i una oposició de dretes generaria una gran crispació –no només però també pel cisma respecte a Catalunya– que obstaculitzaria el retorn a una certa normalitat. I a Espanya li convé un període de desinflamació.

¿Com acabarà el pols dur entre Sánchez i Iglesias? No se sap, però no és impossible que l’assignatura quedi per al setembre. En l’estira-i-arronsa, el PSOE afirma que aquesta convocatòria no es farà perquè Sánchez anirà directe a les eleccions. Però el setembre arribarà i llavors la investidura no es decidirà en funció de preferències polítiques. El que serà determinant és quin partit tindrà més por de la repetició electoral. Els grups catalans –almenys ERC i Artur Mas– semblen creure avui, amb una casual coincidència amb la CEOE, que la investidura de Sánchez és –com a mínim– el mal menor.