03 juny 2020

Anar al contingut

Dues mirades

País i cuiners

País i cuiners

Josep Maria Fonalleras

La revolució culinària catalana es va consolidar sobre les bases d'aprofitar, tocar el producte i inventar a partir de la humilitat i la tradició

El 1961 va ser un any primordial en la història de la cuina catalana. A cala Montjoi es va inaugurar un minigolf que, amb els anys, seria el Bulli de Ferran Adrià.  A peu de carretera, a Figueres, Josep Mercader obria un hotel que, amb els anys, acabaria essent un santuari, el centre neuràlgic de la revolució culinària,  el Motel Empordà. Tot això s’explica en una exposició esplèndida que es pot veure tot l’estiu al Museu de l’Empordà: “El país dels cuiners”. S’hi parla, és clar, d’aquestes dues referències adàmiques, però també dels orígens més reculats, de la fonda Ca la Teta de l’Hotel Duran, del bufet de l’estació de Portbou, de les cuines que van fer possible una gastronomia que va evolucionar cap a allò que Miquel Berga ha qualificat com “la monumentalització de la penúria”.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Les espines d’anxoves arrebossades de Mercader potser en són l’exemple més il·lustre. Aprofitar, tocar el producte, inventar a partir de la humilitat i la tradició. A la mostra, hi ha tres taules parades. Amb les cadires, les tovalles i els coberts originals del Duran, el Motel i el Bulli. Hi falta el menjar (això és una altra història), però hi ha l’esperit d’una epopeia cultural.