Les patronals, sense embuts

Aquest mes de juny ha sigut de considerable intensitat per a les patronals catalanes. A la tradicional cita que anualment organitza elCercle d’Economia a Sitges, s’ha sumat la renovació dels òrgans de govern de laCambra de Comerç de Barcelona,que té, per a sorpresa de molts,un president independentista. Fa uns dies també va tenir lloc el freqüentatsopar anual dels premis Pimec, patronal de petites i mitjanes empreses de Catalunya.

Aquestes trobades van tenir com a denominador comú el clima polític, com passa des de fa anys. No obstant, l’empresariat català, amb les diferents veus, s’expressa ara amb més claredat respectedels efectes del procési del seu impacte en la realitat econòmica catalana. Si temps enrere algú podia assenyalar la indefinició de l’empresariat, avui la fotografia permet identificar amb més nitidesa les posicions de cada organització, que ja no temen interpel·lar-se públicament per defensar els seus plantejaments i diferents sensibilitats.

A Sitges, davant del president de la Generalitat, la direcció del Cercle, que es defineix com a independent de qualsevol interès polític,va alertar de la pèrdua de poder econòmic de Catalunyai va exigir aQuim Torra veritable acció de govern després d’etzibar-lo que sabien “de quin mal pateix”. Torra no semblava donar-se per al·ludit i davant d’un auditori desafecte va reclamar als presents que estiguessin “a la primera fila en la defensa d’un referèndum”. El president, això sí, va argüir que l’economia catalana té “una resiliència envejable”.

El sopar de Pimec va tenir en canvi un ambient més distès. Es premiava la iniciativa de petites i mitjanes empreses, que a Catalunya representen gairebé el 60% de l’economia. El seu president,Josep González, va marcar distàncies amb el Cercle al “no compartir les formes d’una part dels seus empresaris” i discrepar dels mals auguris econòmics sorgits a Sitges. A més, va retreure que en els seus pronòstics no s’esmentessin «els greuges externs», en al·lusió al dèficit d’inversió estatal en infraestructures i els diferents costos energètics entre territoris. En aquesta ocasió, el públic va dispensar una acollida més càlida a Torra, i el seu discurs va aconseguir més aplaudiments que tres setmanes abans.

A Sitges, per la seva part,el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, actiu en la recerca de solucions a la qüestió del procés, va suggerir al Govern que renunciés obertament a la unilateralitat perquè les empreses que van canviar de seu tornessin a Catalunya. En aquest punt, l’actitud de Pimec, que tenia un llarg conflicte de representativitat amb Foment que es va resoldre el març passat, expressa el desig que tornin però sense incentius perquè «les que es van quedar no ho entendrien».

Ponts de diàleg

Sí que coincideixen tots areclamar ponts de diàlegentre governs i recuperar el camí de la política, tot i que difereixin en el to de les exigències. En aquest sentit, la irrupció de la candidatura de l’ANC al capdavant de la Cambra de Barcelona ha aconseguit alinear en temps gairebé rècord al món economicoempresarial. Si fins ara aquesta corporació havia fet sentir les seves demandes partint de qualificats informes econòmics del seu centre d’estudis, ambJoan Canadell l’objectiu és aconseguir el màxim potencial de les empreses catalanes en un estat propi. A més, el nou president va apressar Torra a definir una proposta si l’Estat no mou fitxa.

Davant d’aquest canvi de rumb, les patronals, que tenen veu en el ple de la Cambra, observen amb precaució aquestes primeres mesures ija han rebutjat de forma enèrgica el cercador d’empresesque l’ANC ha activat en el marc de la campanya Consum estratègic per assenyalar les empreses compromeses amb la república catalana.

Notícies relacionades

L'ANC activa un cercador web d'empreses compromeses amb el sobiranisme

El Cercle veu vies per al diàleg i l'acord polític

Tant Pimec com Foment creuen que barrejar consum i política és gravíssim, i alerten que qualsevol mesura de boicot pot perjudicar empreses i consumidors catalans. L’ANC assegura que no es tracta de fer una llista de “bons i dolents” sinó de posar en pràctica un consum responsable en clau sobiranista. Des de la Cambra ara per ara guarden silenci.

Tota proposta que advoqui per l’entesa i la construcció de consensos ha de ser escoltada, particularment les que tinguin en compte la pluralitat catalana. No obstant, les estratègies que apostin per traslladar la polarització política al terreny econòmic formaran part del problema, mai de la solució.