Emergència ambiental marina

Tot i que sembli, a simple vista, una contradicció, existeixen deserts marins. I cada vegada se’n detecten més. Aquesta proliferació, que és conseqüència de l’escalfament global; de la sobrepesca; de l’entrada a determinats mars, com elMediterrani, d’espècies invasores, i de la contaminació que pateixen els oceans, comporta notables perills per a la vida al planeta. El problema de fons és, com en tots els sistemes ecològics, l’equilibri que ha d’establir-se en els diversos hàbitats i que a hores d’ara està seriosament ferit, amb la qual cosa es percep una espiral negativa que es presenta com una amenaça candent.

Els boscos marins són necessaris no només com a reserva d’oxigen sinó com a escut contra el deteriorament marí i perquè permeten la varietat i l’existència de forces contràries que contribueixen a l’equilibri. Si un peix com el sarg, per exemple, habitual al Mediterrani, veu disminuïda la seva població a causa de la sobreexplotació pesquera, existeixen menys depredadors que puguin fer front a la sobreabundància d’eriçons que contribueixen a desertitzar el fons. A més, també cal tenir en compte l’arribada d’altres espècies, com l’anomenat peix conill, que lamina la superfície d’algues i ajuda a propagar el fenomen de la desertització.

Un grup d’investigadors de la Universitat de Barcelona i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), dependent del CSIC, fa temps que duu a terme estudis per localitzar aquests erms submarins, analitzar i controlar-ne el creixement, i proposar solucions perquè les zones desèrtiques puguin regenerar-se. Elreportatge que publica EL PERIÓDICOés una mostra de la seva feina, que es mou en la precarietat habitual de la recerca universitària, per la qual cosa ells mateixos han llançat un Verkami amb què recaptar almenys 10.000 euros per subvencionar els treballs. S’obren, a més, a la necessària col·laboració altruista dels bussejadors que puguin ajudar en la recollida de dades per tenir consciència plena de la magnitud del problema ecològic. Sent una notícia alarmant, no estem parlant del gel que es fon a Grenlàndia, sinó del nostre propilitoral en perill. L’emergència ambiental no és una hipòtesi de futur, sinó una temible realitat present. I hi convé intervenir amb responsabilitat política i esforç pressupostari.