Anar al contingut

CRISI POLÍTICA AL BRASIL

Moro, un jutge a la picota

ADRIANO MACHADO

Moro, un jutge a la picota

Cristina Manzano

Les filtracions que apunten que Moro va orientar les investigacions de la fiscalia amb un biaix polític, cosa que va portar a l'empresonament de l'expresident Lula, disparen les alarmes al Brasil

Cap al final de la primera temporada d’'O mecanismo', Marco Ruffo, el protagonista, intenta suïcidar-se. No pot més. Ha decidit abocar tota la seva vida a combatre la corrupció que assola el seu país, però l’hidra és més forta que ell. És més forta que ningú.

Ruffo és un policia de ficció, però gairebé tots els altres que apareixen en la sèrie, tot i que sota altres noms, poden ser fàcilment identificats amb persones ben reals: amb polítics, començant pel mateix Lula i per la mateixa Dilma; amb empresaris, amb Marcelo Odebrecht al capdavant; amb mafiosos i intermediaris; amb fiscals i amb jutges, inclosa l’estrella, l’inefable Sergio Moro.

'O mecanismo', que acaba d’estrenar la seva segona temporada (a Espanya s’emet sota el títol de 'Túnel de corrupción'), intenta explicar el que és inexplicable: la densa i extensa xarxa que fon la classe política i empresarial del Brasil en una sola força, amb unes branques que s’estenen per tot el continent. Un càncer, tot un sistema del qual participa absolutament tot el país, des del lampista que arreglarà les canonades fins al president. No en va, en l’anterior legislatura, més del 50% dels diputats brasilers tenien comptes pendents amb la justícia. Gairebé tot el país, menys una part del poder judicial, encarnat sobretot en la figura del jutge Sergio Moro, que va saber mantenir la seva independència i rastrejar fins a les seves últimes conseqüències la trama del Lava Jato, caigués qui caigués. L’últim pilar de la democràcia brasilera. O així semblava, almenys.

Alarmes disparades 

Les filtracions que apunten que Moro va orientar les investigacions de la fiscalia amb un biaix polític –fet que va portar, entre altres coses, a l’empresonament de l’expresident Lula– han tornat a fer saltar totes les alarmes en la societat brasilera. El final de la necessària neutralitat judicial.

Per a molts, l’heroica imatge de Moro es va tacar quan va acceptar ser ministre de Justícia del Govern de Jair Bolsonaro, un president populista i ultraconservador, homòfob i sexista que va arribar al poder encimbellat en la indignació de la ciutadania, precisament, per la corrupció dels polítics. Però, si es confirmen les acusacions, el jutge i ministre podria passar a ser el nou brivall oficial del país.

Encara és aviat per saber quines conseqüències tindran les converses filtrades per via anònima a ‘The Intercept’. Tant Moro com l’altra persona directament implicada, el coordinador de l’operació Lava Jato, Deltan Dallagnol, neguen qualsevol mala pràctica.

Fa unes quantes setmanes, van córrer els rumors d’una possible dimissió de Moro per desavinences amb un Bolsonaro que cau en les enquestes mentre el seu ministre de Justícia és el membre més valorat del gabinet. Han tingut desacords, entre d’altres, pel control d’un organisme que va investigar el fill del president per presumptes pagaments il·legals. Si això fos una sèrie de ficció, podria pensar-se que és una manera de desprestigiar el ministre i treure-se’l del mig. Però no ho és i s’haurà d’esperar fins al desenllaç.

Temes: Brasil