Anar al contingut

Realitat desconeguda

La pobresa menstrual

CARLOS MONTANYES

La pobresa menstrual

Marta Roqueta

Urgeix una resposta estatal, autonòmica i municipal que tregui a la llum una realitat ara per ara molt desconeguda al país com és la dificultat per adquirir productes d'higiene femenina

El Govern del Regne Unit va anunciar fa uns mesos un pla per proveir amb compreses i tampons els centres de secundària del país. La mesura, que les activistes han demanat que s’estengui a les escoles de primària, segueix la línia de l’adoptada l’any passat per l’Executiu escocès. Segons un estudi de Pla Internacional, una de cada deu joves britàniques entre els 14 i els 20 anys no pot comprar tampons i compreses, i la meitat ha perdut un dia de classe a causa de la menstruació, dades que confirmen una realitat observada per molts docents del país.

A Espanya, la mesura més destacada per fer front a l’anomenada ‘pobresa menstrual’ va ser la rebaixa de l’IVA al 4% dels productes d’higiene femenina, prevista en els fallits Pressupostos Generals de l’Estat del 2019. Ara per ara, no hi ha indicadors que quantifiquin la incidència de la pobresa menstrual a Espanya. Sí que existeix un manual d’higiene menstrual a l’escola desenvolupat per la Universitat d’Alcalá de Henares. Si bé està pensat per a la realitat nicaragüenca, hi ha mesures que poden aplicar-se als centres espanyols, com la detecció, per part del professorat, de nenes que s’absenten cada vegada que tenen la regla o que es taquen de sang amb assiduïtat. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

En l’àmbit de l’educació sexual i reproductiva, la Federació de Planificació Familiar Estatal assegura que s’intenta introduir als tallers l’ús de copes menstruals, més ecològiques i econòmiques, però que encara existeix un gran desconeixement sobre el cicle menstrual, així com perviuen mites sobre la regla, com la presumpta pèrdua de la virginitat amb l’aplicació d’un tampó. A nivell de planificació urbana, una escassetat de lavabos públics i gratuïts obliga les dones a consumir per poder entrar als bars a canviar-se, una situació que pot suposar un greuge per a aquelles amb poc poder adquisitiu.

Per tot això, urgeix una resposta estatal, autonòmica i municipal que tregui a la llum una realitat ara per ara molt desconeguda al país.