Operació d'Estat, el nou comodí

Ho han tornat a fer i ja he perdut el compte de les vegades que ho han aconseguit; sens dubte l’èxit del ben batejat procés rau en la capacitat dels seus líders per continuar creant eslògans. Hi ha un treball al darrere –és obvi–; l’èxit continuat mai és fruit de la casualitat. Així que deixin de dubtar del treball d’aquest Govern i tinguin clar que és constant i efectiu. Treballen molt; almenys, per la causa.

Aquests últims dies estan provant un nou concepte que promet convertir-se en l’èxit de l’estiu, tot i que només sigui pel nombre de vegades que el sentirem: "Operació d’Estat", una mena de complot ideat en les més altes esferes polítiques, judicials i mediàtiques amb l’únic objectiu d’acabar, definitivament i d’una vegada per totes, amb l’independentisme.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Ho vaig sentir dir per primera vegada a Elsa Artadi, número dos de la candidatura de Junts per Barcelona, que, textualment, va assegurar haver constatat (ella i no sé qui més) una Operació d’Estat contra la ciutadania. ¡Aquí queda això! No contra un partit polític, sinó contra vostè i contra mi; tot un Estat intentant liquidar-nos i jo ni me n’he adonat. M’hauria agradat saber els detalls de la comprovació, perquè constatar alguna cosa passa per establir la seva veracitat, però suposo que una cosa és crear conceptes i col·locar-los en el discurs polític i una altra de molt diferent que s’ajustin a la veritat.

La qüestió és que no van ser ni l’espontaneïtat pròpia del discurs oral ni la improvisació les causants del que podria haver quedat en un 'lapsus linguae'. Pocs dies després el president Torra ha insistit en el concepte al referir-se a l’Operació d’Estat que hi ha darrere dels oferiments del PSC i de la llista de Manuel Valls perquè Ada Colau torni a ser alcaldessa de la ciutat comtal. Transmutar en Operació d’Estat les habituals negociacions polítiques que també i ¡tan bé! va saber utilitzar la seva formació en les últimes eleccions autonòmiques és –si més no– una nova perversió del llenguatge polític. També he perdut el compte.