28 set 2020

Anar al contingut

Venècia, amenaçada

¿De qui és el patrimoni mundial?

Juli Capella

Al món hi ha, declarats per la Unesco, 1.092 espais materials. Un terç estan en perill, i cada país s'ha de fer responsable de mantenir-los.

Segur que a ningú el sorprendrà que la bella Itàlia sigui el país amb més llocs declarats patrimoni mundial per la Unesco. Però pocs sospitaran que la Xina li trepitgi els talons en segon lloc, amb tot just una destinació protegida menys, 53. Però encara més curiós és descobrir que Espanya és el tercer país amb més monuments protegits, 47. Sis dels quals a Catalunya; a part de les obres de Gaudí, ¿sabeu quins són els altres? Jo tampoc, molt trist.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Al món hi ha declarats 1.092 espais materials –culturals o naturals–, repartits entre 167 països. Un terç estan en perill, i cada país s’ha de fer responsable de mantenir-los. A França li toca, doncs, recuperar Notre-Dame, tal com era, sense fer invents per enginyosos que siguin. Els Estats Units i Israel van abandonar l’any passat la Unesco, acusant-la d’antiisraeliana i deixant-hi un deute de 600 i 8,5 milions de dòlars, respectivament. Ranquejant, la Word Heritage Convention segueix la seva tasca, que va iniciar el 1978.

Ara la Unesco ha advertit Venècia que pot retirar-li aquest reconeixement si no resol el problema de la invasió de gegantins creuers ancorats al costat de Sant Marc. Fa vint anys que adverteixen de l’assumpte, però els polítics venecians van donant llargues, 'business is business’, i es posen les amenaces a l’esquena. De manera que, possiblement, l’any que ve sigui la Xina la nació amb més atractiu patrimonial del planeta.

'Patrimoni' significa literalment 'el que rebem del pare'. Però en termes jurídics, heretar patrimoni no és només rebre, sinó que implica també assumir càrregues i obligacions. Per això és urgent que ajuntaments, autonomies i altres poders públics assumeixin amb responsabilitat i, si pogués ser, amb entusiasme, aquests regals dels pares dels nostres pares i de la mare naturalesa. Ja que hem tingut tanta sort, els devem mimar-los i cuidar-los. I si venen turistes a visitar-los, benvinguts, però respectant les obligacions que implica disfrutar d’un regal compartit tan especial.