rjulve33735303 the canopy of a marijuana crop is seen at alternative soluti190102172912 /
La salut pública col·lectiva constitueix un bé jurídic independent de la pròpia i individual de cada subjecte. És el conjunt de condicions positives i negatives que possibiliten el benestar general de la col·lectivitat i garanteixen unes condicions mínimes de salubritat i higiene. La importància de la salut pública es recull a l’article 43 de la Constitució Espanyola sobre el “dret a la protecció de la salut”, segons el qual “competeix als poders públics organitzar i tutelar la salut pública”. Per això, avui dia, i en els ordenaments jurídics més avançats,hi ha control administratiu i penal de totes les fases de desenvolupament i accés dels ciutadans a un determinat producte o procediment relacionats amb la salut.
La protecció directa de la salut pública no es pot sostreure d’altres condicionants com són el progrés tècnic i científic i motivacions políticocriminals com la lluita contra la criminalitat organitzada i les derivacions que aquesta presenta. I d’aquí la dificultat.
Notícies relacionadesLa protecció penal està prevista per a les infraccions més greus contra la salut pública, però regeix el principi d’intervenció mínima i de subsidiarietat, per la qual cosa s’ha de desenvolupar la via administrativa per aconseguir màxim control i protecció. En l’àmbit penal, els tipus delictius són els anomenats de perill abstracte, en què la sanció s’avança a la producció de resultats que, en aquesta matèria, serien catastròfics si arribessin a consumar-se. Així, el nostre Codi Penal preveu que “els que executin actes de cultiu, elaboració o tràfic o d’una altra manera promoguin, afavoreixin o facilitin el consum il·legal de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, o les posseeixin amb aquelles finalitats quan les substàncies causin greu mal a la salut seran castigats amb pena de presó 3 a 6 anys i de presó d’1 a 3 anys en els altres casos”, augmentant la pena en cas de ser organitzacions criminals destinades a aquestes finalitats. Per aquest motiu portar drogues, per a consum propi, no és delicte. Només traficar-hi, i això depèn de la quantitat de droga que un porti al damunt en el moment de practicar la detenció la policia. La determina l’Institut Nacional de Toxicologia fent un càlcul de mitjana de consum propi de 3 a 5 dies. No obstant, això tampoc està exempt de sanció. En aquest cas serà administrativa, per tal com l’anomenada llei mordassa LO4/2015 cataloga com a infracció greu el fet de consumir o portar qualsevol tipus de substància estupefaent o psicotròpica, encara que no fossin destinades al tràfic, en llocs, vies, establiments públics o transports col·lectius. I estableix multes que poden anar des dels 601€ fins als 30.000€.
De tot això es desprèn un ús d’aquestes substàncies restringit al propi i d’una activitat restrictiva també: només es poden vendre i adquirir vaporitzadors d’aigua i llums ultraviolats per al cultiu propi d’unes plantes de marihuana per a finalitats terapèutiques i consum propi. Totes les altres coses són sancionables i estan regulades com a infracció administrativa o penal. Si la societat té altres demandes o necessitats, s’ha d’ajustar les normes a aquestes, però sempre sabent protegir la salut pública col·lectiva en tota la seva extensió.
