Anar al contingut

Anàlisi

Mesures dissuasives davant els carteristes

JORDI COTRINA

Mesures dissuasives davant els carteristes

Anna Boza

L'ordre d'allunyament porta incorporada una amenaça als reincidents: trencarien una ordre juidicial

Comença l’estiu i l’augment de carteristes, pillatges i petits furts de cosa aliena amb un valor que no superi els 400 euros i que fàcilment pugui sostreure’s al turista distret mentre passeja, visita llocs típics o viatja en el metro. Ho sabem els que som advocats del torn d’ofici de penal general de Barcelona, o d’altres localitats de la costa; que en aquestes dates, quan ens truquin des de comissaries per assistir detinguts, possiblement es tractarà de subjectes que han comès algun d’aquests fets. Amb mirada fugissera, pregunten només quan se’n podran anar. No tenen actitud violenta. Sovint són gent amb un nivell adquisitiu molt baix i que viuen del que troben.  Els seus són delictes lleus de furt, abans eren faltes, i estan penats amb una multa d’un a tres mesos. Una multa econòmica penal: si no paguen, queden subjectes a una responsabilitat personal subsidiària d’un dia de privació de llibertat per cada dues quotes diàries insatisfetes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Davant la queixa social que aquests petits delinqüents ‘entren per una porta de la comissaria i surten per l’altra’, la inseguretat ciutadana i altres perjudicis, el legislador va voler donar una resposta el 2015 aprovant un tipus agreujat de multireincidència en delictes lleus de furt, consistent que al carterista ja condemnat en tres ocasions anteriors se li pugui incrementar la pena fins als tres anys de presó. Però aquest tipus agreujat s’ha d’aplicar amb criteri restrictiu, va establir el Tribunal Suprem, i en base al principi de proporcionalitat, perquè podria passar que a algú condemnat per la sostracció de quatre carteres, que continguin uns 50 euros cadascuna, se li imposi la mateixa pena que a qui va realitzar el furt d’alguna antiguitat d’elevat valor. D’altra banda, la presó no és en si mateixa sempre la solució, perquè el delinqüent mai creu que serà descobert i menys que acabarà tancat.

Hi ha mesures que resulten més efectives i que han de ser conegudes i anunciades per a més impacte, i el seu compliment ha de ser immediat. I això pot aconseguir-se amb mesures accessòries que siguin adoptades pel jutge en el moment de dictar la sentència condemnatòria, com ara l’ordre d’allunyar-se del lloc on s’ha comès el furt durant un període de temps. I han de ser advertits que en cas d’incompliment seran condemnats per trencament d’ordre judicial, cosa que comporta una pena de presó superior. És un impediment automàtic i no poden accedir al mateix lloc on estaven realitzant la seva activitat il·lícita. També augmentar la presència policial busca la finalitat dissuasiva, tant per als que se senten observats amb aquesta mesura accessòria imposada com per als que vulguin aprofitar qualsevol distracció per apropiar-se d’allò aliè, i així desistir de la idea. Altres mesures com ara polítiques socials i evitar les creixents desigualtats socials també disminuirien els furts lleus. Però podrem parlar d’això al llarg de totes les estacions de l’any.