La pell de plàtan d'Iceta a Colau

S’ha d’admetre que, si ens fixem en els resultats, els guanyadors a Barcelona són ERC i els comuns, a molt poca distància, com destaquen amb raó numèrica però poc analítica els titulars. Tots els altres, tots, són perdedors. Només s’ha de tenir present que, després d’un recompte electoral, guanyador és qui es reforça i perdedor qui es debilita. Més encara, guanyador és qui pren impuls per continuar una ruta ascendent i perdedor, qui no aconsegueix sinó accentuar la seva tendència a la baixa.

Si armats amb aquest senzill però efectiu utillatge conceptual contemplem les tendències de fons, els guanyadors de les municipals a Catalunya són, per aquest ordre, ERC i el PSC. Tots els altres, tots, són perdedors. ERC i el PSC tenen camp per recórrer. Els comuns, Ciutadans, JxCat i el PP encara disposen de terreny per retrocedir. Sobretot els comuns, ja que els menys de 5.000 vots que els separen de la glòria a Barcelona no són sinó el preludi, el principi, d’un descens imparable. Ho demostren les seqüències dels resultats en les últimes convocatòries. Ho maquilla el 'fenomen Ada Colau', si bé de manera efímera, ja que cap líder en solitari pot remuntar un tendència de fons consolidada.

En comptes d’especular sobre el futur repartiment de les restes electorals dels comuns, fem un breu excurs fins a Waterloo. Carles Puigdemont ha guanyat les europees, i de carrer, però no ha sigut capaç de corregir la tendència a la baixa del seu partit. Com a símbol, creix. Com a líder d’una formació política pròpia, gairebé s’estavella. Aquesta dicotomia ha marcat ja les cartes de les pròximes eleccions al Parlament, siguin pròximes o no, en les quals els socialistes poden ser la segona força, darrere d’ERC.

Notícies relacionades

Colau es reunirà demà amb Maragall

Colau adverteix Maragall que l'independentisme no ha guanyat les municipals

Reprenguem el fil que no hem abandonat. D’aquí la pell de plàtan que Miquel Iceta ha tirat a Colau. Desconcertada, l’encara alcaldessa rellisca. En lloc de descartar qualsevol possibilitat de rebre el recolzament de Cs o de Manuel Valls i, per tant, reafirmar l’inevitable accés d’Ernest Maragall  a l’alcaldia, es posa de perfil. Error gravíssim. Que Cs o tres regidors provinents de Cs donessin l’alcaldia de Barcelona a la líder de Podem a Catalunya només accentuaria el descrèdit del partit de Pablo Iglesias i l’empenyeria pel barranc de l’hecatombe moral i política. Si Podem accepta els vots dels socis de Vox, haurà arribat al seu final de trajecte. La pell de plàtan d’Iceta té ressonàncies hispàniques i podria acabar amb el poc futur que li quedava a Colau.

Canvi de cromos

En comptes de fer el possible per impedir que Barcelona tingui un alcalde independentista, com va afirmar amb el calculat maquiavel·lisme que acabem de posar al descobert, Iceta farà, ja deu estar fent, els possibles per repartir-se amb ERC tant el poder com la creixent hemorràgia de vots dels comuns. Mentre tothom mira cap a Colau, PSC i ERC, discrets i aliens a suposades indicacions d’un 'establishment’ inexistent, canvien cromos: l’alcaldia per a Maragall, els llocs clau de l’Àrea Metropolitana per al PSC i la Diputació de Barcelona per a ERC. La política és això, no el que els pot semblar als amants de les pells de plàtan.