Telegrama postelectoral

Pedro Sánchez ha guanyat la segona volta. Les dades són inapel·lables. En les legislatives de fa un mes va tenir el 28,7% dels vots, ara ha tingut el 29,3% en les municipals. Encara més (el 32,8%) en les europees i ha sigut el primer partit en deu de les dotze autonomies on hi havia eleccions, moltes d’aquestes (com Madrid) feu històric del PP. També ha arribat primer a moltes capitals.

Però guanyar la segona volta no implica ni resoldre la falta de majoria absoluta ni tenir de cop molt més poder autonòmic o municipal. Els pactes de la dreta, o de la triple dreta, el faran perdre (tret de sorpreses) la Comunitat de Madrid i l’ajuntament de la capital. I la caiguda de Podem és una arma de doble tall. Debilita Pablo Iglesias per negociar la investidura, però amenaça l’estabilitat d’un aliat.

El PP, tot i que perd electors, en recupera alguns que en les legislatives van emigrar a Vox i puja del 17% al 22%-23% en les municipals i europees. Més rellevant és que l’avantatge sobre Cs, que en les generals va ser d’un punt augmenta a vuit en les municipals. El PP es consolida doncs com el partit de la dreta –fracàs en el primer ‘round’ de l’assalt de Rivera– i a l’estar en posició de conservar el poder a Madrid, Castella i Lleó i Múrcia, Pablo Casado pot respirar una mica més tranquil. Tot i que les necessàries negociacions amb Vox poden ser molt tempestuoses.

Les eleccions municipals en la totalitat de Catalunya consoliden ERC i el PSC com els dos grans partits catalans amb percentatges molt similars als de les legislatives.

A Barcelona, Maragall pot ser el primer alcalde clarament independentista, però el secessionisme ha baixat a la ciutat de 18 a 15 regidors mentre el constitucionalisme –gràcies a la pujada del PSC– ha passat de 12 a 16. Maragall sembla que serà l’alcalde ja que ERC ha sigut la llista més votada, però no s’ha de descartar del tot una majoria alternativa. Iceta ja ha dit que ho intentarà.

Però on l’alegria d’ERC per la victòria en les municipals, especialment a Barcelona, té una gran ensopegada és en el resultat de les europees. En efecte, ajudat per la gran propaganda que va suposar l’intent del PP i Cs de prohibir-lo participar en la campanya, Puigdemont ha tingut el 28,6% dels vots a Catalunya, set punts més que Junqueras (21,2%) que també ha sigut superat pel socialista Josep Borrell (22,1%).

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

En resum, el PSOE consolida la seva victòria d’abril, però no arrasa, el PP respira una mica o bastant millor, Rivera no aconsegueix desplaçar Pablo Casado com a líder de l’oposició i Pablo Iglesias suarà molt després del retrocés de Podem i les derrotes dels alcaldes del canvi del 2015. Catalunya continuarà sent una realitat difícil que amenaça l’estabilitat constitucional espanyola i l’elecció de Puigdemont i Junqueras com a eurodiputats generarà conflictivitat al Parlament europeu.

Les quatre eleccions de la primavera del 2019 ja han passat. La complexitat segueix.