IDEES

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48307051 icult190524164201

zentauroepp48307051 icult190524164201 / David Hockney

Si aquest cap de setmana té la sort de visitar Amsterdam, a més d’intentar convèncerDe Ligt perquè vingui a jugar al Barça, encara tindrà temps de veure l’exposició que hi ha al Van Gogh Museumanomenada  'Hockney - Van Gogh. El goig de la naturalesa'. Des de fa tres mesos i fins aquest diumenge, es pot comprovar fins a quin punt la llum, el color i les perspectives de Van Gogh són també la llum, el color i les perspectives de David Hockney, i en especial en els últims anys, quan va tornar a Anglaterra per pintar els boscos del seu Yorkshire natal.

Una exposició a Amsterdam ha mostrat els vincles entre Van Gogh i Hockney

“Quan la naturalesa mostra la seva màxima esplendor, és com si algú hagués tirat xampany sobre els arbustos i tot és escumejant i meravellós”, diu Hockney. Aquesta frondositat és un dels molts punts de contacte que destaca l’exposició, al situar junts els quadros d’un i de l’altre, però n’hi ha més: hi ha una fluència que sembla que traspassi els anys i vagi d’un quadro a l’altre. És el gest atrevit, el moviment i, en darrer terme, la fascinació per tot allò que puguin abraçar els ulls. Hockney s’ha passat mitja vida pintant el sol de Califòrnia, igual com Van Gogh el de l’estiu a la Provença –els camps arrissats pel vent, la canícula sobre el blat–, però a tots dos també els interessa el canvi d’estació, tot el que porta la tardor: les fulles que han caigut, els arbres nus.

Notícies relacionades

“Els bons artistes no prenen res prestat; ho roben”, diu Hockney. Como Van Gogh, ell busca l’exaltació de l’ànim, l’excés del quadro que vessa. Des del primer dia, la seva mirada transmet hedonisme. Té 82 anys i en fa més 60 que pinta, i és evident que aquesta obsessió feliç, aquesta curiositat inacabable, el fa sentir viu.

Escric aquestes línies des de la imaginació, perquè no he pogut anar a Amsterdam, però la lògica que uneix els dos pintors ho posa molt fàcil. Els hem vist per separat i intuïm el vincle intern. Qui amb això no en tingui prou, com em passa a mi, sempre pot comprar el catàleg de l’exposició –el tenen a les millors llibreries de la ciutat– o, com a mal menor, passejar per l’esplèndida web del Van Gogh Museum. Gairebé és com ficar-se dins dels quadros.

Temes:

Exposicions Art