Tensió entre famílies independentistes

Actualment, la fragmentació política i la inestabilitat s’han convertit en el pa nostre de cada dia dels consistoris catalans, i Girona no n’és una excepció. Marta Madrenas, la imprevista i actual alcaldessa en funcions, ha acabat el mandat governant amb 10 regidors (en un consistori de 25) després que els fets de l’1 d’octubre acabessin amb la coalició que tenia amb els quatre regidors socialistes encapçalats per Sílvia Paneque. Des d’aleshores el PSC va passar a l’oposició, juntament amb els quatre regidors d’ERC, els quatre de la CUP, els dos de Ciutadans i el del PP.

Tot indica que la fragmentació continuarà després de les eleccions locals del 26-M. Si extrapolem les tendències de la recent contesa electoral del 28-A, és possible fer algunes projeccions. La primera és que tant el PP com En Comú Podem difícilment entraran en el consistori (ara de 27 regidors, perquè la ciutat ha passat a tenir més de 100.000 habitants). La segona projecció és que hi ha tres formacions que lluitaran braç a braç per aconseguir el primer lloc. I les tres, sensibilitats diverses dins de la família independentista. Una és Junts per Catalunya, que té com a cap de llista l’actual alcaldessa, tot i que és difícil que revalidi els 10 regidors actuals a causa de la pujada generalitzada d’ERC i l’empenta de la plataforma Guanyem Girona. L’altra formació és ERC, liderada per l’exsenador Quim Ayats, que fàcilment superarà els quatre regidors que té, tot i que li serà difícil repetir els excel·lents resultats de les eleccions generals. I la tercera és Guanyem Girona, plataforma liderada per la CUP a la qual s’han sumat 'nadalistes' de MES i una escissió de Podem, i que encapçala Lluc Salellas.

És difícil predir com es pot resoldre aquesta competició a tres. Hi ha qui pronostica un triple empat a set, però d’altres assenyalen que el més probable és que JxCat quedi en primer lloc (amb uns 10-8 regidors), i Guanyem i ERC, molt igualats, amb uns 7-5. D’altra banda, és probable que, si la participació és alta als barris de la perifèria, el PSC pugui passar de 4 a 5 regidors, mentre que tot indica que Cs mantindrà els dos que té ara. Amb aquest panorama, les combinacions postelectorals poden ser molt variades i el PSC seria clau: des de la reedició del pacte entre JxCat i PSC; a un govern de coalició de JxCat i ERC (com el que hi ha a la Generalitat); passant per una coalició d’esquerres amb ERC i Guanyem a la qual es podria afegir el PSC.

Notícies relacionades

JxCat es juga a Girona el seu principal feu

En un de cada tres municipis de Girona només es podran votar candidatures independentistes

Però més enllà d’especular sobre futurs governs, és necessari advertir que el comportament electoral a la ciutat està profundament segmentat i que la participació és molt desigual segons els barris: el diferencial d’abstenció entre els barris amb rendes altes i les perifèries desfavorides és de més de 30 punts. Sento dir que Girona no és la ciutat aparador que sovint es ven, sinó un municipi amb barris gentrificats per l’especulació i la bombolla dels pisos turístics, i amb barris que han experimentat una forta degradació fruit de la desinversió (i desinterès del govern local), la inseguretat i la segregació. Tant de bo la campanya electoral no serveixi només perquè els candidats demanin el vot, sinó també per escoltar i veure això que sovint s’ignora i se silencia de la ciutat. 

*Professor de Ciència Política de la UdG