Anar al contingut

ELECCIONS MUNICIPALS

En un de cada tres municipis de Girona només es podran votar candidatures independentistes

A 78 de les 221 localitats de la província només s'han presentat llistes d'ERC, JxCat i la CUP

Berta López

En un de cada tres municipis de Girona només es podran votar candidatures independentistes

Girona és indiscutiblement el feu de l’independentisme català. En cap de les quatre últimes eleccions autonòmiques l’independentisme ha aconseguit menys del 60% dels vots en aquesta província, mentre que en el conjunt de Catalunya mai han aconseguit superar el 50%. Una tendència que es repeteix en la resta de comicis, tant generals com municipals: en les recents legislatives del 28-A, els secessionistes es van emportar el 56,02% dels vots en la circumscripció gironina, mentre que no va arribar al 40% en el total de Catalunya. En l’àmbit municipal, CiU, ERC i la CUP el 2015 van obtenir el 63,66% dels recolzaments, que els van fer aconseguir un total de 1.483 regidors dels 1.927 que estan en joc a la província.

Però resulta que, en alguns casos, els electors no tenen cap altra opció. El bloc independentista és l’únic que que presenta llistes per al 26-M a 78 de les 221 localitats de la demarcació. És a dir, en un de cada tres (35,29%) municipis gironins, els veïns només tindran l’opció de votar candidatures de forces partidàries de la secessió. La majoria dels pobles que només compten amb una, dues o tres llistes tenen menys de 2.000 habitants, però el tàndem ERC-JxCat –i en algunes ocasions també la CUP– ja pot cantar victòria en poblacions de més pes, com Ribes de Freser, Sant Joan de les Abadesses, Alp, Llívia, Sant Joan les Fonts, la Vall d’en Bas, Bescanó, Porqueres, Portbou i Port de la Selva.

A la majoria de municipis (37), l’alcaldia se la jugaran ERC (que a moltes localitats es presenta sota la marca d’‘Acord Municipal’) i Junts per Catalunya (amb la marca ‘Junts’), i a cinc més se la disputaran també amb la CUP. A la comarca de la Cerdanya, la formació Endavant Cerdanya –escissió d’ERC– es presenta a Guils i Alp juntament amb ERC i JxCat, i a Isòvol i Bolvir amb JxCat.

A més, en 31 municipis només s’ha presentat una candidatura: els neoconvergents tenen l’alcaldia assegurada a 16 localitats, com la Vall de Bianya, Les Planes d’Hostoles, Vilallonga de Ter, Cabrera o Vilamalla. Esquerra governarà segur a 14, entre altres a Sant Joan de les Abadesses, Fontanals de Cerdanya i Espolla. Ignasi Sabater, d’altra banda, continuarà sent l’alcalde de Verges, ja que la CUP és l’únic partit que ha presentat una llista en el municipi.

Creix l’esquerra i retrocedeix la dreta

Esquerra ha fet una segona demostració de força –després dels bons resultats del 28-A– i ha presentat un total de 178 llistes a la demarcació, la millor xifra de la seva història, sumant 23 a les 155 que va presentar el 2015, amb això és el partit que més candidatures ha afegit respecte a quatre anys enrere. De fet, ERC és el partit que més llistes ha presentat en el total del territori català: les seves 828 candidatures han superat per primera vegada JxCat, que s’ha quedat en 800.

No obstant, a Girona el creixement dels republicans no els ha sigut suficient com per arrabassar-li el protagonisme a l’espai neoconvergent. Tot i haver presentat 15 llistes menys que les 199 que els seus predecessors –CiU– el 2015, Junts per Catalunya continua sent el partit més assentat a la província, amb 6 llistes més que ERC.

D’altra banda, l’esquerra independentista també creix. La CUP, que en alguns municipis es presenta amb la marca ‘Alternativa Municipalista’, s’ha presentat a 5 pobles més que fa quatre anys i ha arribat a les 40 candidatures.

El PSC es manté i el PP es desploma

No només el bloc independentista té assegurades algunes alcaldies. El PSC, el partit no independentista amb més arrelament a la província, ha presentant un total de 114 llistes amb la marca ‘Candidatura de Progrés’ –dos més que el 2015– i ja s’ha assegurat el consistori de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà) i Sals de Llierca (Garrotxa), ja que és l’única força que es presenta.

El PP ha caigut en picat fins a perdre 40 de les 70 llistes que va presentar el 2015, tot i que es manté com a segona força constitucionalista, per davant de Ciutadans. El 2015 els populars van ser molt criticats per haver presentat en molts municipis el que es coneix com a ‘llistes fantasma’, formades per candidats que no són del municipi ni hi tenen cap relació, a fi de mantenir la representació en les diputacions i mantenir les subvencions.

Els taronges, que s’esforcen a reivindicar l’espanyolitat dels pobles de Girona, es presenten a 25 localitats, cosa que representa el 11,31% del total. 15 llistes més, això sí, que en l’última convocatòria municipal. Des de la ultradreta, Vox s’estrenarà amb cinc candidatures: Girona, Salt, Olot, Figueres i Blanes.

Els comuns perden manxa

L’espai dels comuns també ha retrocedit respecte al nombre de candidatures que va presentar el 2015 el seu predecessor, Iniciativa per Catalunya-Verds. S’han quedat amb 17 candidatures –sota la marca ‘En Comú Guanyem’– respecte a les 30 que dels anteriors comicis i buscaran representació sobretot en capitals de comarca com Girona, La Bisbal d’Empordà i Olot, i en ciutats de la costa com L’Escala, Platja d’Aro, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Blanes o Lloret de Mar.