Forces Armades

Un Exèrcit opac

S'han fet reformes en altres àmbits de l'Administració, però l'Exèrcit no s'ha tocat, potser per no despertar el monstre adormit

3
Es llegeix en minuts
Un Exèrcit opac

La meva imatge del franquisme és la d’un vellet tremolós, embotit en un uniforme de general, entrant sota pal·li en una catedral. L’Exèrcit i l’Església van ser els dos pilars que van sostenirFranco, però l’Exèrcit feia més por; estava integrat per alts caps franquistes –és a dir, feixistes–, que no haurien dubtat a treure els tancs al carrer si el règim hagués estat en perill. Pertanyo a una generació que va créixer associant l’Exèrcit espanyol amb el feixisme i la repressió. En 1981, el cop de Tejero, Milans del Bosch i companyia no va fer sinó reforçar aquest temor; els alts caps de l’Exèrcit espanyol continuaven sent lleials al dictador.

Han passat més de 30 anys des d’aleshores, hem vist les tropes de l’Exèrcit duent a terme missions de pau en conflictes internacionals i a una ministra embarassada passant revista. L’Exèrcit ja és modern, ens han dit els nostres governants. Pot ser que l’Exèrcit espanyol disposi de l’armament més modern, no ho poso en dubte –el pressupost anual de l’Exèrcit, sumades totes les partides, com l’I+D, que s’amaguen als pressupostos d’altres ministeris, va pujar el 2018 a uns 20.000 milions d’euros; en defensa no hi ha retallades–, però ¿és demòcrata?

Els resultats de les últimes eleccions generals legitimen aquest dubte: el partit més votat a les casernes i bases militars ha sigut Vox, per no parlar delsalts caps a la reserva integrats a les files d’aquest partit, o que són membres de la Fundació Franco.

Falta de transparència

L’Exèrcit espanyol és qualsevol cosa menys transparent. Els ministres de Defensa, quan juren el càrrec, es converteixen en estàtues, fins i tot la loquaç Margarita Robles ha emmudit. Sabem molt poc de l’Exèrcit; se’n va parlar quan l’accident del Yak, un escàndol sobre el qual es va tirar terra al damunt, premiant el ministre de Defensa amb una ambaixada a Londres; se’n torna a parlar, un dia o dos, quan amb una freqüència alarmant s’estavellen avions o helicòpters militars, i moren els seus tripulants. La investigació i el judici dels fets correspon a la justícia militar, una jurisdicció opaca on n’hi hagi, que sempre conclou que la fallada va ser humana o, en alguna ocasió, que no se sap què va passar i ningú n’és responsable (tot menys indemnitzar les víctimes). També ens arriben notícies de l’Exèrcit quan una dona militar, violada o assetjada per un company, que va gosar denunciar, es veu obligada a abandonar la institució mentre el seu assetjador és ascendit. ¿No seria més just i imparcial que els delictes comuns comesos per militars fossin jutjats per la justícia ordinària, com passa en altres països europeus? Només un 12% dels militars espanyols són dones; el sorprenent és que n’hi hagi tantes, vist com les tracten.

El monstre adormit

Notícies relacionades

És un exèrcit desproporcionat, amb poc més de 80.000 soldats i mariners i 42.000 comandaments; és tal l’excés d’aquests últims, que hi ha coronels al càrrec d’una piscina. A la majoria dels soldats els expulsen a l’arribar als 45 anys; els comandaments tenen un retir daurat. Un 65% dels 3.500 generals i coronels de l’Exèrcit espanyol està a la reserva, cobrant el sou íntegre, situació que els permet treballar, a més, per a la indústria de l’armament. L’espanyol és un exèrcit que avicia els comandaments i maltracta la tropa, és la conclusió a la qual he arribat després de veure el programa de la televisió basca, EITB, ‘La cara B del Ejército español’, un programa molt instructiu –que TV-3 no ha volgut emetre–, que dona veu al gran flagell de la corrupció militar, l’extinent Gonzalo Segura, a un general de Vox i a un exministre de Defensa, que ara és lobista de la indústria militar, i que aborda escàndols com el frau dels contractes militars (entre altres, el del submarí que no flota i que ens costarà 4.000 milions d’euros, uns diners que haurien estat més ben invertits en sanitat, educació o vivenda o, m’atreveixo a dir, en cultura), les portes giratòries frenètiques, les sentències aberrants en casos d’abusos sexuals... Els militars que denuncien aquest estat de coses són assetjats, vexats i, finalment, expulsats.

Fa més 40 anys que va morir Franco, però per a l’Exèrcit sembla que va ser ahir. S’han fet reformes en altres àmbits de l’Administració, peròl’Exèrcit no s’ha tocat, potser per no despertar el monstre adormit. El nou Govern d’esquerres té l’oportunitat, i l’obligació, de fer-ho; és inacceptable que, a hores d’ara, l’Exèrcit espanyol continuï fent-nos por.

Temes:

Franquisme