El peix està venut

Falta una setmana per a les eleccions locals i europees, però tinc la impressió que el peix està venut. Al cansament de la gent s’hi uneix el mateix cansament dels polítics,incapaços d’oferir alguna cosa més que la banal repetició de l’argumentari que arrosseguen des de les generals, amb alguna sortida forassenyada, habitual en els candidats més bocafluixes. La campanya està molt descafeïnada i es corre el risc de perdre votants pel camí,la qual cosa seria greu, en especial a les places més complicades,Madrid y Barcelona,on els sondejos donen un empat tècnic i les forces polítiques se la juguen per un grapat de vots.

Les eleccions del 26-M són molt importants, està en joc pràcticament tota la representació política del nostre entorn més pròxim i la gestió del nostre dia a dia, també ser el recolzament o el contrapoder al Govern de l’Estat, així queels candidats estan entossudits a convertir aquestes eleccions en una segona volta de les generalso en moneda de canvi per a la futura governabilitat del país. Ho hem vist la setmana passada de forma explícita amb el veto al Parlament a la designació de Miquel Iceta com a senador i ho veurem la pròxima setmana amb la constitució del Congrés i el Senat i la que serà la imatge de més impacte, la presència dels processats de l’1-O recollint les seves actes de diputats.

Notícies relacionades

Eleccions 2019: Constitució del Congrés dels Diputats en directe

Plorar de pena

Diuen que les eleccions no es guanyen, es perden, i des de la setmana passada alguns ja les han perdut, sigui quin sigui el resultat final. La votació al Parlament contra Iceta ha sigut l’exemple paradigmàtic del que ens espera en la pròxima legislatura. ERC fent valer la seva representació parlamentària per desafiar el govern de Sánchez i marcar paquet davant dels independentistes de Puigdemont. Els exconvergents intentant no perdre la seva musculatura social. El PP i Cs utilitzant la pinça amb els independentistes per assetjar el PSOE, mentre agiten la teoria de la conspiració que el Govern segueix venut als Torra de torn, i Sánchez pujant a la xarxa per respondre, com ha fet nomenant dos socialistes catalans per presidir Congrés i Senat en la típica estratègia de “¿No volies cols? Dos plats”. Diu Rufián que allò d’Iceta ha sigut un xàfec, però a mi em sembla que la definició que millor s’ajusta és la de precipitació i amb la previsió que continuarà plovent.

La setmana pròxima es constituiran les cambres, peròla formació del govern dependrà en part del ball de pactes que deixaran els resultats de diumenge. En els últims dies s’han fet alguns moviments significatius. El primer, l’acord entre el PSOE i Unides Podem per constituir la mesa del Congrésamb majoria d’esquerres per primera vegada en 30 anys i sense nacionalistes catalans ni bascos. El segon, l’oberta insinuació de José Luis Ábalos a Cs perquè s’abstingui en la investidura de Sánchez per deslliurar-los dels independentistes “pel bé d’Espanya”. Falta una setmana, però tot està dat i beneït. Avui no es fia i demà ja ho veurem.