L'ús de dades en les xarxes socials

L'iceberg sota Facebook i Cambridge Analytica

No es tracta de posar preu als drets sinó de rendir comptes, de reforçar la transparència i de posar la innovació al servei de la ciutadania

2
Es llegeix en minuts
L'iceberg sota Facebook i Cambridge Analytica

Richard Drew

Mark Zuckerberg va sentenciar el 2009 que l’era de la privacitat s’havia acabat. L’entrevistaven per un canvi en la política de privacitat, que facilitava que cada missatge i cada foto el veiés el màxim possible de persones, fossin contactes o usuaris desconeguts. Si en alguna cosa tenia raó era que ­estàvem perdent la por i començant a jugar amb els límits de la intimitat. Amb les xarxes socials hem ­transformat el pudor i tenim noves normes socials sobre el que mostrem i el que reservem.

    

Tots ens fem diversos selfies abans de penjar el bo, però per més que cuidem la imatge que projectem, se’ns oblida que és com una habitació sense parets, com descriu Stille El futuro del passado. A més a més, anem entenent que les dades són el nou petroli i són diners perquè alimenten suculents models de negoci lligats al big data dins i fora de les xarxes socials. No és només una crisi de Facebook, encara que ser la xarxa social amb més milions d’usuaris al món la converteix directament en la gallina dels ous d’or que tots volen aprofitar. 

    

Fins fa poc, parlar sobre la importància de la privacitat era predicar en el desert, perquè ens importava poc que comercialitzessin la nostra informació ja que no teníem res a amagar. Però quan ens expliquen que utilitzen aquesta informació per intervenir-nos, modelar opinions i asfixiar llibertats, la intranquil·litat és d’anada i tornada.

    

Notícies relacionades

El cas de Cambridge Analytica i el seu paper en la campanya electoral de Trump és el més sonat i el primer que porta el fundador al Capitoli, però no és ni de bon tros el primer. El 2012 es van utilitzar més de 700.000 comptes per a un experiment psicològic sobre contagi emocional alterant la informació que els usuaris veien al seu mur, amb la finalitat de comprovar si la felicitat dels teus amics et fa feliç a tu. I els comptes afectats ho van saber dos anys després, quan es va publicar l’estudi. Aquest és el quid de la qüestió, que l’erosió silenciosa de la privacitat va de la mà del permís per decidir per nosaltres, per forjar realitats i per governar voluntats. Passa d’una forma tan subtil i quotidiana que ho vivim com una cosa normal, ens hi conformem. Per una altra part, la falta d’alternatives ens llança a la paradoxa de la privacitat: que per més que sapiguem les implicacions, ens surt a compte seguir igual perquè no tenim un pla b. Zuckerberg, davant el Congrés, abaixava el cap i reconeixia la necessitat de regular les grans tecnològiques, però també admetia un futur possible amb opcions de pagament i sense cessió de dades a tercers.

La clau del futur

No, CEO visionaris, no es tracta de posar preu als drets i seguir. Es tracta de rendir-nos comptes, de reforçar la transparència, de posar la innovació al servei dels interessos de la ciutadania i detectar els usos ideològics. Potser us deixarem les dades a canvi de serveis, però mai la clau del nostre futur personal i col·lectiu.