Anar al contingut

IDEES

El Modernisme a Terrassa

El Modernisme a Terrassa

Xavier Bru de Sala

Ja que gairebé tot el que passa en política és culpa del desistiment de la cultura, seria bo recuperar l’esperit modernista, tan imaginatiu, tan múltiple, tan inclusiu (i tan dispers). Rubén Darío detestava Madrid perquè s’hi avorria, però estimava les palpitacions de la rebel Barcelona. Fins que no ens adonem del mal infligit per l’oficialisme il·lustrat barceloní dels últims decennis –imitat per una Generalitat subsidiària i sense perfil propi– no començarem a valorar i recuperar l’esperit fort i ascendent del modernisme.

Fins que no ens adonem del mal infligit per l’oficialisme il·lustrat barceloní dels últims decennis no començarem a valorar i recuperar l’esperit fort i ascendent del Modernisme

Terrassa ha obert camí. En aquests dies s’ha celebrat la Fira Modernista, no tant digna de ser admirada, una cosa òbvia per la increïble pulcritud dels vestits i pentinats d’època que una multitud de terrassencs llueix amb total i natural impertorbabilitat, com de submergir-s’hi. El model publicoprivat funciona en els dos sentits. Si la gent va tan ben vestida és pel càsting del Museu Tèxtil, exemple i assessorament, llistó altíssim d’exigència i elegància.

Més que una fira d’època, d’enyorança, es pot interpretar com el símbol del que podria tornar si la cultura fos capaç d’ocupar un lloc a l’àgora. Homenatge als burgesos que van gosar edificar la masia Freixa, als obrers que sostenien vagues duríssimes i per esmorzar menjaven pa amb arengada, als pioners del cine. Sense oblidar la tan emocionada recuperació dels balls tradicionals més continguts, a càrrec de l’Esbart Egarenc.

Sap greu haver de recordar els qui pretenen que la cultura avanci des de la política, però això ha anat sempre al revés i ni l’oficialisme ni les TIC ho canviaran: és des de la cultura que es resolen els problemes de les política, a condició que la cultura sàpiga primer resoldre els propis. Més ben dit, el propi, que consisteix a substituir esperits transformadors com el modernista pel conformisme acomodatici de criatura anèmica, malcarada i malcriada.

Temes: Modernisme