Anar al contingut

IDEES

Els budes dels suburbis

Els budes dels suburbis

Jordi Puntí

És una evidència no sempre contrastada que els músics que escriuen bones lletres haurien de ser capaços d’oferir una bona prosa literària, sobretot si darrere hi ha un pòsit vital que la fa germinar. En aquest sentit, l’Anglaterra thatcheriana devia ser un bon adob, i des de fa poc se n’han publicat dos exemples notables: Tracey Thorn, la meitat d’Everything But the Girl, i Brett Anderson, l’ànima de Suede, han escrit llibres de memòries sobre els seus orígens, els anys de formació musical i la vida abans d’arribar a l’èxit. Com diu Anderson al pròleg de 'Mañanas negras como el carbón' (editorial Contra), es tractava d’evitar una d’aquestes típiques autobiografies "de coca i discos d’or".

'Otro planeta’ (Alpha Decay) és el tercer llibre que publica Tracey Thorn, després de 'Bedsit Disco Queen', unes memòries més panoràmiques sobre la seva carrera al costat de Ben Watt. En aquest cas, Thorn combina un viatge recent al poble on va créixer –"un lloc sense paisatge"– amb un repàs dels seus dietaris d’adolescència. El que en surt és un retrat de la vida estreta a l’extraradi de Londres –o els afores, o els suburbis, tal com escrivia Hanif Kureishi– a finals dels anys 70, quan sorgeix el punk i les inquietuds musicals s’obren pas dins l’avorriment quotidià. Thorn descriu com va trencar la bombolla a través dels nòvios, els llibres, els concerts i un grup propi, però de passada també fa una anàlisi de la pèrdua de personalitat de la classe obrera al llarg dels anys.

Les memòries de Brett Anderson, que aquest divendres està al festival Primera Persona, al CCCB, tenen punts de contacte amb les de Tracey Thorn. Com ella, Anderson va créixer a prop de Londres, escrivia un dietari de jove i llegia Orwell amb devoció. "Aquest és un llibre sobre el fracàs", diu la primera frase, i en gran part el que ve després és un intent "d’intel·lectualitzar" fets i vivències que aleshores semblaven només instintives. Com passa amb les seves cançons, de vegades carrega molt pes en el contrapunt emotiu, però la descripció de l’època és vivíssima, i ​​esdevé així en un paisatge de fons que dona relleu a la música de Suede.

Temes: Música