L'aposta per Miquel Iceta

Després de les eleccions del 1989, es va obrir la possibilitat que la presidència del Senat, pensat com la Cambra de les autonomies, recaigués en Joan Reventós, líder del socialisme català des de la clandestinitat. Hauria sigut un missatge a Catalunya, però al final el PSOE es va inclinar per Juan José Laborda. Quan el 1996 José María Aznar va dir que parlava català en la intimitat (necessitava el vot de CiU a la seva investidura), va proposar que Joan Rigol presidís el Senat. Jordi Pujol va dir 'no'. No volia cap català amb més rang protocol·lari.

Ara Pedro Sánchez ha reobert –en un context de molta més conflictivitat– la idea que un català constitucionalista i catalanista (com eren Reventós i Rigol) presideixi el Senat. Però aquesta vegada no en veu baixa, sinó amb llum i taquígrafs i en un gest significatiu, perquè l’aposta de Miquel Iceta indica no només que no hi haurà involució autonòmica (ni 155 preventiu com vol la dreta), sinó que garanteix una política oberta respecte a l’autogovern i la reforma constitucional. Iceta implica, a més, apostar perquè el Senat sigui una veritable cambra territorial i per intentar esmenar la desafecció de Catalunya de què ja va advertir el president José Montilla abans de la sentència del Tribunal Constitucional.

També és un gest valent, perquè es fa la vigília d’una triple batalla electoral i Sánchez sap que serà molt criticat per la dreta mediàtica, perquè Iceta no ha ocultat el seu desacord amb l’acusació de rebel·lió als presos independentistes ni amb la seva llarga presó provisional i incondicional. Fins i tot va dir –en la campanya de les catalanes del 2017– que en cas de condemna es podria estudiar algun tipus d’indult. Al proposar Iceta, Sánchez fa una aposta arriscada pel diàleg i la negociació. Li hauria sigut més còmode proposar, per exemple,Patxi López, ‘exlehendakari’, o un dels seus (o una de les seves) ministres més rellevants.

I l’aposta exigeix, a més, el recolzament (amb dimissió) de Montilla, l’expresident que es va absentar del Senat per no votar el 155 i que va intentar fins a l’últim minut que no s’arribés a la DUI del 27-O.

El consol

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Per tot això seria absurd que l’'aposta Iceta' acabés morint en mans d’ERC. Els senadors autonòmics s’han votat sempre a proposta del grup que s’ocupa de proposar-los i així es va fer amb polítics tan llunyans al sobiranisme com Xavier García Albiol o Lorena Roldán, la possible substituta d’Inés Arrimadas. ¿Amb Iceta, no? Algú diu que, com que ja no poden tornar a declarar la independència ni bloquejar els Pressupostos de Sánchez, ara el consol és impedir que Iceta presideixi el Senat. Costa creure-ho i no diria res de bo del partit de Lluís Companys, que va ser ministre de Marina de Manuel Azaña, ni del que presenta a l’alcaldia Ernest Maragall, el germà del president que va fer bandera que la seu del Senat vingués a Barcelona.

Cert que el PSC, amb el 23,2% i la seva victòria a la província de Barcelona, ha estat a punt d’impedir la victòria d’ERC, amb el 24,5% en les últimes eleccions. No sembla una raó suficient