Anar al contingut

Assumptes de família

Mare 100% rondinaire

Mare 100% rondinaire

Imma Sust

Les mares bones criden. No són submises i silencioses. Les bones lleones ensenyen les dents

El Dia del Pare, el Dia de la Mare, el Dia dels Enamorats... Sempre s’ha comentat que aquests dies són, en realitat, el dia d’El Corte Inglés. Doncs aquest any, el Dia de la Mare ha sigut al 100% Corte Inglés. Tothom n’ha parlat. Analitzem la campanya.

Surt un pòster amb una dona i un text que diu: “97% entregada, 3% egoista 0% queixes. 100% mare”. Em centraré en el percentatge de les queixes. Potser només és la meva o la mare de tots els amics i coneguts que m’envolten, però tots tenim clar que el percentatge de queixes hauria de pujar com a mínim al 50%. Una mare que no es queixa no és una mare.

La meva comença queixant-se el Dia de la Mare si la felicito. No li agrada gens. Diu que “el Dia de la Mare” s’ha de celebrar cada dia. Després, hi ha una àmplia llista de frases mítiques que es poden posar en boca de totes les mares del món. “Un dia d’aquests agafo la porta i no em veieu més”, “em teniu farta”, “això no és una pensió”, “¿us creieu que soc el Banc d’Espanya?”, “ni molt ni molta”, “no sabeu fer res”, “no m’he assegut en tot el dia”, “ja veuràs com hi vaig jo i ho trobo”... I així fins a l’infinit i més enllà.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Fins i tot hi ha un 'hashtag' a Twitter que es diu #frasesdemamá que és molt bo.  ¿Que les mares bones no es queixen? Les bones són precisament les que es queixen. I no només es queixen. També tiren coses. Sabatilles o el que trobin. Recordo amb afecte i molt riure la meva mare perseguint-me al voltant d’una taula de marbre enorme, cridant com una boja. Perquè aquesta és una altra. Les mares bones criden. No són submises i silencioses. Les bones lleones ensenyen les dents. Recorden aquella frase de “¿vols veure com al final rebràs?”.

Al final mai cobraves seriosament, però la sabatilla voladora et passava fregant. Si seguim així, d’aquí a poc 'El cuento de la criada' semblarà un festa feminista.