La UE descuida els Balcans

Després de mesos de retòrica bel·licista sèrbia sobre Kosovo a la recerca d’una remodelació de les fronteres, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, van tornar a parar una mica d’atenció a la potencialment desestabilitzadora regió balcànica amb una minicimera a Berlín el 29 d’abril.

El principal objectiu de la reunió va ser evitar que els problemes dels Balcans irrompessin a la campanya de les eleccions al Parlament Europeu del maig, perquè no empitjorés el retrocés ja previst per als partits tradicionals governants (populars, socialistes i liberals) de la Unió Europea (UE), en benefici de la ultradreta i l’esquerra alternativa, a causa del creixent malestar social ciutadà que no obté resposta.

La minicimera va acabar amb l’habitual crida a completar la normalització de relacions entre Sèrbia i Kosovo, la promesa d’una perspectiva europea per a la regió i la demanda d’esforços addicionals als països balcànics en democràcia, llibertat de premsa i lluita contra la corrupció. No obstant, ni la UE, ni Alemanya, ni França tenien res concret a oferir a Sèrbia, a Kosovo i a la resta de països per obtenir els resultats reclamats.   

Zona per estabilitzar

Malgrat la integració d’Eslovènia i Croàcia a la UE i l’OTAN i l’ingrés de Montenegro i Albània a l’OTAN, la regió és lluny d’estar estabilitzada. Un exemple n’és la persistència de la disputa sobre la demarcació fronterera terrestre i marítima entre Eslovènia i Croàcia, malgrat la sentència del Tribunal Permanent d’Arbitratge de la Haia del 2017. Croàcia rebutja aplicar aquesta sentència i el primer ministre eslovè, el liberal Marjan Sarec, acusa el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, de mostrar-se passiu amb Zagreb i defensar el respecte de Dret només quan li convé, perquè Croàcia està governada el seu mateix grup polític, el Partit Popular Europeu (PPE).

Altres exemples de la inestabilitat són les marcades tensions polítiques internes a Bòsnia, Albània, Montenegro, Macedònia del Nord i al principal país de la regió, Sèrbia, amb les manifestacions de protesta setmanals cada dissabte a Belgrad des del 8 de desembre contra l’autoritarisme del Govern i del president, Aleksander Vucic. Aquest sistema de protestes polítiques ja s’ha encomanat a Albània i Montenegro, amb importants manifestacions a Tirana i Podgorica durant els mesos de març i abril contra els respectius governs per corrupció.

Unificar tots els serbis

Les maniobres diplomàtiques nord-americanes des que John Bolton es va convertir l’abril del 2018 en Conseller Nacional de Seguretat del president Donald Trump han alimentat la revitalització de l’antic projecte serbi de redefinir les fronteres partint de criteris ètnics amb l’objectiu posat primer en Kosovo i després en una eventual integració de la República Srpska serbobòsnia en una ‘Gran Sèrbia’. El president de Sèrbia, Vucic i el seu homòleg de la República Srpska, Milorad Dodik, han estat evocant en els últims mesos l’objectiu d’unificar tots els serbis dins de les mateixes fronteres.

La possibilitat d’una remodelació ètnica de les fronteres entre Kosovo i Sèrbia va ser avalada pel Govern conservador-ultradretà austríac durant la seva gestió semestral de la UE en una cimera a Alpbach (Àustria) l’agost del 2018. Aquesta possibilitat va obtenir també el recolzament dels Estats Units i de la responsable de la política exterior europea, Federica Mogherini, però xoca amb el rebuig d’Alemanya i dels altres països balcànics pel perill que reactivi la violència ètnica.

Dirigents assassinats

Notícies relacionades

¿Ha tornat Vinícius?

¿Pot seguir Sánchez?

Malgrat la retòrica de Belgrad sobre la violència i coacció que pateixen els serbis a Kosovo, la realitat és que la violència a la zona sèrbia del Nord de Kosovo està vinculada a la política municipal amb l’assassinat de dirigents serbis locals que no es plegaven al dictat ultranacionalista del Govern serbi, com Dimitrije Janicijevic (gener del 2014) i Oliver Ivanovic (gener del 2018). Una altra dirigent crítica sèrbia a Kosovo, Rada Trakjovic, ha sigut acusada de traïdora per la premsa i les autoritats sèrbies, com precisa un informe de l’European Stability Initiative (ESI).

La desatenció de la UE als Balcans, l’insuficient suport econòmic i l’allunyament de la promesa adhesió han afavorit que altres potències guanyin influència política a la regió: Rússia ha revitalitzat els seus vincles amb Sèrbia i intenta entorpir l’ingrés de Macedònia del Nord a l’OTAN; la Xina, via inversions milionàries, ha multiplicat el seu poder polític a tota la regió, i els països del Golf i Turquia també han ampliat la seva influència via inversions i promoció de l’islam, en especial a Bòsnia.