PP: l'enfonsament

Al veure el resultat del PP aquest 28-A, el primer que ve al cap és el títol d’aquella pel·lícula que narrava el final de Hitler: 'El hundimiento'. Perquè Pablo Casado,el jove líder del somriure perpetu i les barbaritats diàries, ha portat el PP (66 diputats) al pitjor resultat de la seva història, perforant el terra que estava en els 105 escons del 1986. Un partit que fa només vuit anys comptava amb 11 milions de vots passa per poc dels quatre i perd 70 diputats d’una tacada. Casado havia fixat el mínim tolerable en un centenar, però s’ha quedat a 34 escons d’aquesta xifra. El PP perd la meitat dels seus diputats a Madrid, on és sobrepassat per Ciutadans, i a la Comunitat Valenciana, dos dels seus feus històrics. Cs també avança els populars a Andalusia, fent ara el ‘sorpasso’ que els taronges no van aconseguir en les autonòmiques. És una autèntica catàstrofe, que hauria de tenir conseqüències immediates en el lideratge del partit.

Una vegada més s’ha demostrat que els grans partits guanyen les eleccions al centre i que l’aproximació obscena del PP a Vox només ha tingut com a conseqüència que el votant radical de dretes votés el partit ultra. El PP també ha perdut vots i diputats pel flanc de Ciutadans, però ni l’augment de 25 escons de la formació d’Albert Rivera, sumat als 24 de Vox, assoleixen els 70 que s’ha deixat el PP al rierol. Amb el seubrutal gir a la dreta,culminat amb l’oferiment final a Vox d’entrar en un hipotètic Govern de les dretes, Casado i el seu nou equip són els màxims responsables de la desfeta. Ara, els antics ‘sorayos’ i altres moderats del PP tornaran a la superfíciei potser les mirades es giraran cap a Galícia, a l’espera de si Alberto Núñez-Feijóo es decideix per fi a fer el pas. De tota manera, Casado no és l’únic responsable de l’enfonsament. Ho és també Mariano Rajoy per la seva incapacitat per afrontar sobretot el problema de Catalunya (on el PP passa de sis escons a un) i per la seva passivitat política davant d’altres desafiaments.

Notícies relacionades

La radicalització del PP de Casado acaba en fracàs total

Illa, malgrat Sánchez

El daltabaix del PP impedeix de llarg que es produeixi la temuda suma de les tres dretes, que queden a més de 25 escons de la majoria absoluta, malgrat el bon resultat real de Cs (no tant si es compara amb les expectatives dels seus dirigents). Rivera creix en 25 escons i trepitja els talons al PP, però no aconsegueix el seu principal objectiu confessat, que era expulsar Pedro Sánchez de la Moncloa. El pacte, vetat per Rivera, amb PSOE-Cs n’hi hauria prou per governar, però és poc probable que es produeixi,no només perquè el líder taronja va tancar la porta de forma potser irreversible, sinó perquè Cs veu ara quesuperar el PP i convertir-se en el primer partit de la dreta és possiblei pot ser el seu objectiu en les pròximes eleccions.  

La tercera pota de la dreta, Vox, obté un bon resultat per a un partit debutant, però queda lluny de les exagerades expectatives que s’havien difós sobretot en l’última setmana. Però l’extrema dreta entra al Congrés per primera vegada des del 1979, una pèssima notícia.