Per arribar fins aquí

Som davant d’unes eleccions de resultat tremendament incert. Moltíssim més que en els últims anys. I això té bastant a veure, encara que no exclusivament, amb el transcurs de la campanya. Segons la meva opinió, no només ha sigut atípica en forma i fons, sinó que ha fregat l’esperpent amb massa freqüència. Hem vist polítics molt diferents abandonar el seu partit de sempre, a pocs dies de les eleccions, per anar-se’n a un altre sense avisar els seus companys i amics fins aleshores, mentre intentaven convèncer-nos de la fermesa dels seus principis. ¿Els penalitzarà? També hem vist dirigents de tot signe mostrant un sobtat interès per la causa animalista i fent-se fotos amb porquets, vaques, gossos o gats. ¿Colarà? Ens han regalat moments absolutament prescindibles demanant, per exemple, el vot a un robot, lamentant potser que els electors siguin bastant menys previsibles. Sobretot, en aquesta ocasió.

No hem assistit a grans mítings en places de toros; probablement perquè ara són més difícils de pagar... ¡Ai, aquells temps d’ostentació, amb vestits elegants i focs artificials! De fet, en aquesta campanya ha sigut notícia que algun partit sí que completava els aforaments removent els sentiments, sense necessitat d’una flota massiva d’autobusos. Ha sigut notícia perquè, sens dubte, és notícia. I ho continuarà sent. Tot un símptoma.

En aquests dies, s’ha parlat de la roba dels candidats, gairebé sempre en sentit negatiu. I, en alguns fòrums, fins i tot ha arribat als titulars la seva vida sentimental. La dedicació a la família i l’acompliment de les tasques domèstiques s’han revelat com una altra manera de demanar el vot.

Notícies relacionades

El nen de 10 anys arruïnat i altres mentides en campanya

Preguntes sense respostes

En aquesta campanya, ha irromput amb força en els mitjans de comunicació l’espai per a la verificacióverificació; fins aquest punt ha arribat el descrèdit de la classe política. Vivim en l’era de la confusió, del votant desorientat davant de l’allau de dades i acusacions, del tremend esforç que requereix la recerca d’alguna veritat entre tanta afirmació tan altisonant com enganyosa.

La nit de les eleccions guanyarà un bloc, més que una persona, que també. Pràcticament, tothom dona per fet que les majories absolutes són irrepetibles. Els candidats estan obligats a renunciar per entendre’s. Malgrat això, la meva impressió és que hem viscut –una altra vegada– una campanya en negatiu. Vostè no va fer no sé què, vostè ens va portar a la ruïna, vostè tenia casos de corrupció, vostè va cometre tal o tal error o vostè va mentir als espanyols. Tant de bo un dia hi hagi un candidat que no tingui problema a reconèixer les coses que fan bé els adversaris, que sempre n’hi ha alguna, o que estigui disposat a cedir i a pactar en assumptes que tots entenem com a més o menys raonables. Tant de bo arribi aquell dia per poder mesurar si realment la sensatesa i l’honestedat davant el que pensa diferent són rendibles a les urnes. Com que aquestes eleccions estan dominades per la incertesa, és important prendre-se-les seriosament. Malgrat tot.