LA CLAU
Judicis d'intencions
Les xarxes, com abans els mitjans, treuen els fets de context i els allunyen de les intencions dels seus protagonistes
zentauroepp47845090 puigdemont coripe190421185118
Un lector qualificat, @jmguardia, em va reprendre amb tota la raó una imprecisió en l’article de divendres. Vaig dir que el PP mai havia condemnat el règim franquista. I ho va fer el 20 de novembre de l’any 2002 en la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats. Com diu el senyor Guardia, una imprecisió d’aquest tipus desqualifica qui pretén argumentar. La gràcia del periodisme després de Twitter és que reforça la conversa amb els lectors, tot i que a alguns col·legues els dolgui perdre el poder que creien que tenien. Amb tot, estarem d’acord que el PP ha deixat de condemnar el franquisme en moltes més votacions de les que ho ha fet. Això és el que es podia argumentar i evitar aquest "mai", que efectivament era imprecís. La meva malaptesa va impedir seguir el diàleg amb Guardia, que va acabar sentenciant que en el meu error em guiava "la mala fe".
És relativament fàcil debatre sobre fets, però és molt difícil fer-ho sobre intencions. El lector va identificar mala fe on només hi havia ignorància. Una cosa similar els ha passat als seguidors de Carles Puigdemont al treure de context la crema del Judes a Coripe, on des de fa dècades tenen el mal gust d’escollir el traïdor de l’any i cremar el seu ninot durant la Setmana Santa. Es pot criticar l’astracanada o defensar la llibertat d’expressió, però atribuir-ho a un delicte d’odi és jutjar unes intencions que sembla que estan clarament allunyades de les expressades pels organitzadors. La xarxes socials, tal com abans feien els mitjans, treuen els fets de context i els atorguen intencions que no sempre es corresponen amb les dels protagonistes. I aquesta mateixa pràctica també indueix alguns actors polítics a crear contextos pensats expressament per evidenciar determinades intencions emparats en un dret d’expressió que ningú els hauria de qüestionar.
L’era "postfactual" ens submergeix en permanents judicis d’intencions perquè menyspreem els fets. Efectivament, com deia Guardia, millor concentrar-nos en aquests judicis d’intencions, però sense treure’ls de context ni fabricar-los artificialment.
