Una Diada organitzada amb audàcia

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

14 de setembre del 2025. 06:01

0 Comentaris

La Diada independentista 2025 llena las calles de Barcelona pese a la lluvia / Jordi Otix

Per primera vegada en l’última dècada, els actes institucionals de celebració de la Diada van tenir més pes que les manifestacions, legítimes però no sempre representatives ni del conjunt ni de la majoria de Catalunya. El president del Parlament, el discret i eficient Josep Rull, va hissar una megabandera, sí, però va ser un senyera i no una estelada. Fa res alguns grups parlamentaris, començant pel seu, li haurien exigit el contrari. Va ser, doncs, una aposta inclusiva, encara avui la senyera és la bandera de gairebé tots els catalans malgrat la irrupció per duplicat de l’extrema dreta. Més intel·ligent encara va ser l’acte institucional organitzat pel Govern al TNC. Per als qui no ho van veure per televisió, els ho resumeixo molt ràpid: Antonio Orozco va cantar una versió de Tendresa de Lluís Llach. A diferència de la primera Diada quan va irrompre el tripartit, els artistes, científics, músics i autors escollits no van ser una provocació contra l’Executiu anterior. Mostres de la intel·ligència dels organitzadors de Presidència van ser els homenatges a Paco Candel, a la primera astrònoma catalana i al Congrès de Cultura Catalana en el seu 50è aniversari, un exemple inigualable de mobilització transversal de la societat civil catalana i que, si m’ho permeten, ha sigut, juntament amb l’obra de Prat de la Riba, l’aliment intel·lectual del catalanisme del segle XX. Un acte de 45 minuts, càlid i sense discursos innecessaris.