Anar al contingut

campanya electoral

Canvi d'estratègia de l'independentisme

Bernat Vilaro

Canvi d'estratègia de l'independentisme

Astrid Barrio

Si fa dos mesos ERC i JxCat optaven per la radicalitat, en aquests moments sembla que es decanten per la moderació

Una de les principals novetats d’aquesta campanya electoral ha estat l’autorització per part de la JEC a què Oriol Junqueras Jordi Sànchez, en la seva condició de candidats, puguin realitzar rodes de premsa des de la presó. En les seves aparicions tots dos han demostrat una enorme coincidència estratègica i ara semblen disposats a afavorir la investidura de Pedro Sánchez, sense línies vermelles, és a dir,  sense l'exigència prèvia d’acceptar un referèndum d'autodeterminació, a pesar de què amb la seva negativa a permetre la tramitació dels pressupostos van ser els principals responsables de la precipitació del final de la legislatura i de la convocatòria avançada de les eleccions. Si fa dos mesos ERC i Junts per Catalunya, però no el conjunt del PDECAT, optaven per mantenir l'estratègia de la radicalitat, en aquests moments sembla que es decanten per la moderació. 


Diversos factors poden estar contribuint a aquest canvi d'actitud. L'excusa formal és tractar d'evitar la conformació d'una majoria que inclogui a Vox, un partit de dreta radical en el programa del qual no només hi figura l'aplicació sine die de l'article 155 sinó també l'eliminació de les autonomies, la il·legalització dels partits independentistes o l'abandonament de l'espai Schengen per a afavorir l’extradició dels polítics catalans a l'estranger. I encara que òbviament perquè aquestes reformes es materialitzin fan falta majories molt qualificades que ara no s'albiren, algunes poden cobrar rellevància en l'agenda política amb conseqüència imprevisibles. L'altra causa, menys evident, és que totes dues formacions, havent constatat els límits de la radicalitat i de l'estratègia de confrontació poden portar-los en el conjunt d'Espanya a la irrellevància absoluta per la pèrdua el seu potencial de coalició, opten per estratègies cooperatives que els permetin aparèixer a ulls dels electors com a forces útils.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

En aquest sentit es pot plantejar la hipòtesi que podríem estar començant a assistir a un canvi en les estratègies de competició dels partits independentistes. Si durant molt de temps han optat per l'estratègia de la subhasta ara poden tenir incentius per abandonar-la. L'evidència empírica demostra que la subhasta no és inevitable i que els partits tenen a la seva disposició altres estratègies. Una d'elles és emfatitzar les altres fractures polítiques existents en la societat, cosa que ERC ha començat a  fer donant rellevància al seu component esquerrà i tractant de situar a Junts per Catalunya a la dreta de l'espectre polític. En un moment en què la dreta espanyola sembla incentivar la superposició de fractures (dreta i nacionalisme), una estratègia que afavoreix la polarització i que dificulta els acords, que l'independentisme o almenys una part, opti en l’arena estatal per ressaltar l'existència de fractures entrecreuades que permeten ampliar el rang dels acords pot ser una bona notícia per a l’estabilitat del sistema. Un primer pas susceptible de ser importat a Catalunya.