Amb la Junta hem topat

Segurament ens trobem amb la campanya electoral més políticament incorrecta de les últimes dècades. Nous actors, nous partits polítics, un conflicte obert i un clima de confrontació que fa trontollar alguns dels fonaments que crèiem sòlids en la nostra societat protagonitzen una campanya forçada i prematura en la qual tots estan disposats al que faci falta i on ens juguem molt democràticament. El debat real, de fons, va molt més enllà d’un partit o un altre, d’unes idees o d’unes altres o d’una propostaao . Decidim què entenem per democràcia: un “tot val” liberal o un tauler de joc amb línies vermelles; una lluita acarnissada en què la desinformació i les mentides no es contrasten o una forma de conviure des del respecte i el desacord; un aniquilar el contrari o un vèncer-lo amb arguments.

Aquests arguments són precisament els que podem (i hem) d’escoltar i analitzar en els debats electorals que, tot i que no són l’única peça que mou o decideix el vot individual, sí que són una font d’informació i creació d’opinió i, en democràcia, una part fonamental de la transparència, pluralitat política i equitat per a les diferents opcions. Allà entra en joc la Junta Electoral Central (JEC), que ha de prendre decisions coherents i rigoroses respecte a la presència dels partits, el desenvolupament de la campanya, la preparació de la jornada en si, la celebració de les eleccions i el posterior recompte i publicació de resultats. Les campanyes importen, sí. I part d’aquestes són els debats. En una democràcia consolidada com l’espanyola –malgrat els preocupants retrocessos actuals en certs àmbits– es pressuposa una campanya justa, equitativa i rigorosa. La JEC és qui marca aquestes línies vermelles i ha de fer-ho de forma coherent. 

Notícies relacionades

Sánchez, aferrat a la tàctica

«¡A mí la legión!"

No sorprèn que els partits tinguin en compte el possible rèdit electoral d’assistir a un debat o de debatre amb tal o tal contrincant. El que sorprèn és que acceptin fer-ho en un mitjà privat i no en el públic o que acceptin en funció de si s’hi inclou un contrincant que ni tan sols té encara presència parlamentària.

Els partits polítics d’un Estat democràtic han de voler debatre sempre, sense por, els seus arguments. Han d’estar convençuts i ser capaços de defensar les propostes que representen. Han d’acceptar les invitacions a parlar i escoltar perquè això és la política, o ho hauria de ser. I han de respectar qualsevol força política amb representació parlamentària perquè la seva legitimitat, com la pròpia, prové del vot ciutadà. Ara bé, voler enfrontar un debat amb un actor com Vox que no té encara presència al Congrés però que mediàticament assegura un èxit és un error democràtic. El missatge que ens dona als ciutadans és que la resta de partits minoritaris (però que poden ser majoritaris en algunes zones) no importen i que Vox, sense haver aconseguit res encara, sí perquè els dona joc i visibilitat. La JEC ha fet el que havia de fer, aplicar un criteri rigorós. Ara facin-ho vostès, candidats, i acceptin un debat a quatre o a tots i a la ràdio i televisió públiques. Això és el patriotisme democràtic del segle XXI.