Sánchez, aferrat a la tàctica
"El president del Govern, que presumeix de ser d'esquerres, no ha tingut inconvenient a contribuir a la normalització i emblanquiment de Vox"
"Combat l'acusació de complicitat amb els independentistes i fa una picada d'ullet als rics i poderosos de Madrid, que pressionen per un executiu amb Rivera"
zentauroepp46961384 pedro sanchez190214135808 /
A hores d’ara, la pel·lícula sembla anar com una seda per a Pedro Sánchez. Les enquestes públiques i no públiques així ho assenyalen. Fins i tot resulta imaginable, ja dic, en el dia d’avui, que pugui elegir entre pactar a l’esquerra prescindint dels independentistes catalans o a la dreta, o sigui, amb Ciutadans.
Sánchez, per tant, arrisca el mínim. Poc contacte amb la premsa i les seves preguntes incòmodes, aparicions estel·lars aquí i allà i, sobretot, molt càlcul en el que fa i diu, no sigui que després de tants esforços les coses s’espatllin.
El socialista ho va tenir claríssim des del dia en què, gràcies a la moció de censura, es va veure a la Moncloa. Exprimiria el temps que estigués en el poder per fer campanya i construir la seva victòria en les eleccions, fossin quan fossin. I així ho va fer. Va aprofitar per intentar guanyar-se els espanyols. Recordin, per exemple, els seus famosos 'divendres socials’.
Sánchez no és un intel·lectual i potser no té grans idees, però és un tàctic consumat, a més de tenir una fe il·limitada en si mateix i la seva bona estrella. Quan va detectar l’oportunitat de convocar les urnes en un context per a ell favorable, s’hi va llançar amb determinació. Les tres dretes havien punxat a la plaça Colón i, a més, els independentistes catalans, extraviats en el seu laberint, li van servir la coartada amb safata de plata.
El líder del PSOE va censurar al seu dia molt sever el pacte del PP i Ciutadans amb Vox a Andalusia. Tenia tota la raó al denunciar l’aliança amb els ultres. No obstant, com que sobretot és un tàctic, després ha sucumbit ell també a la temptació mefistofèlica: preferir un debat amb Vox (amb zero diputats al Congrés) en una televisió privada a un debat a quatre, és a dir sense Abascal, com el que oferia RTVE.
Notícies relacionades¿Per què? Senzillament perquè ell i els seus creuen que els anirà millor amb les tres dretes al plató que només amb Casado i Rivera. A més del menyspreu que això suposa per a la televisió pública, que és la de tots, Sánchez està fent un gran favor als ultres, cosa que algú amb prou fermesa democràtica no faria mai. A l’hora de beneficiar-se, el president del govern espanyol, que presumeix de ser d’esquerres, no ha tingut inconvenient a contribuir, i de quina manera, a la normalització i emblanquiment de Vox.
Com deia, Sánchez sempre prioritza la tàctica sobre la resta. Un altre exemple: el candidat del PSOE acaba de deixar anar que no negociarà la seva investidura amb els independentistes catalans. Si volen convertir-lo en president, que ho facin gratis, sense demanar res a canvi. Igual, per tant, que en la moció de censura. Afegeix que, si fa falta, doncs convoca unes altres eleccions i es queda tan ample. Sánchez combat l’acusació de complicitat amb els independentistes, als quals situa al punt de la humiliació, i alhora fa una picada d’ullet als rics i poderosos del tot Madrid, que pressionen per un futur executiu amb Albert Rivera de soci del PSOE.
