Anar al contingut

ANÀLISI

Torra a la seva gàbia

Torra a la seva gàbia

Albert Sáez

El president només parla amb un nucli reduït de col·laboradors que li proposen invents com aquesta escorta presidencial

Els experts en seguretat planegen la protecció dels personatges públics a partir de crear el que anomenen “gàbies” al seu entorn per impedir que se’ls acosti ningú que els pugui fer mal. Si no s’espavilen, el que els sol passar a les autoritats és que acaben per no veure ningú, els vulgui cap mal o bé. L’assumpte del servei d’escortes que vol crear Quim Torra a la Generalitat és una metàfora magnífica del seu tarannà com a presidentTorra viu aïllat. Diuen que només acostuma a despatxar amb un parell de col·laboradors, amb Carles Puigdemont i amb un grup reduït de parlamentaris de Junts per Catalunya, entre aquests Josep Costa. Torra no té passat ni futur polític, només vol sentir qui el va posar on és perquè pensa que és l’únic que el pot treure. La resta, per a ell és soroll, i només està obsessionat per no perdre pedigrí com a activista. “Jo soc el poble” els va dir fa uns dies a uns CDR que van aconseguir eludir el perímetre de seguretat que ara vol deixar en mans d’una mena de policia patriòtica que el segueixi fins a un final que només persegueix passar a la història.

Pel camí, la presidència de Torra s’està carregant moltes coses. La primera el prestigi de l’autogovern català que van defensar per tots els mitjans Pujol, Maragall, Montilla, Mas i fins i tot el primer Puigdemont. La microcàpsula de Torra entén les institucions com un mitjà i no com un final. Les utilitzen i les tiren. Un dia poden dir que només obeeixen el Parlament i l’endemà no donar resposta política a una moció política. Un dia van dir que ningú pot censurar un debat al Parlament i l’endemà intentar condicionar des de la presidència el discurs d’una diputada. Un dia poden dir que volen fer efectiva la república i l’endemà dir que governar és un assumpte menor o que els pressupostos no val la pena aprovar-los. Aquesta actitud debilita les institucions, posa el Govern d’esquena a mig Catalunya i des de fa unes setmanes fins i tot divideix el moviment independentista. La CUP ha baixat de la moto i Esquerra ja no sap quina cara posar davant tanta gesticulació i davant tants somnis humits de sobiranistes hiperventilats que volen començar la casa per la teulada, tenir la guàrdia presidencial abans de tenir un president de la república, proclamar la independència abans de tenir una majoria homologable dins i fora de Catalunya, intentar rebentar l’Estat abans de tenir estructures i legalitats alternatives.

Torra s’ha debilitat més ràpid del previst. Avui no sembla probable que pugui aguantar fins a la sentència del Tribunal Suprem. A força de parlar només amb uns quants, l’aïllament és insostenible. Això no hi ha guàrdia presidencial armada que ho solucioni. I les enquestes apunten que hi pot haver un canvi d’hegemonia a favor d’Esquerra. Si això acaba passant, és possible que el PDECat, o el que en queda, s’atreveixi a arrabassar-li el poder a Puigdemont i l’avançament de les eleccions sigui possible. En cas contrari, si el 28-A Junts per Catalunya s’imposa a Esquerra, aquesta cèl·lula només serà el primer pas d’un altre desastre similar al 26 d’octubre del 2017.