Editorial

Torra, encapsulat

La creació d'una guàrdia presidencial posa en risc la institucionalitat catalana per buscar la reacció de l'Estat

1
Es llegeix en minuts
El Govern examina a 152 mossos para la guardia de Torra

El Govern examina a 152 mossos para la guardia de Torra

Un dels trets més preocupants de la presidència de Quim Torra és la seva total i absoluta falta de sentit institucional. Una mostra ha sigut la manera en què ha fintat per obviar la derrota soferta al Parlament, al qual només obeeix quan li convé i que aquest dijous l’ha instat a convocar eleccions si no se sotmet a una qüestió de confiança. I com ho va ser dimecres l’intent de censurar a la Cambra la cap de l’oposició, Inés Arrimadas, mentre tenia l’ús de la paraula a la tribuna. En aquesta línia de falta de sentit institucional s’emmarca la creació d’una Àrea de Seguretat Institucional que es farà càrrec de la seguretat de Torra, dels consellers i dels expresidents. Tot i que la vulguin equiparar al que hi ha a la Moncloa, a l’Elisi o a la Casa Blanca, la veritat és que en l’actual context la sospita que es tracta d’una mena de policia patriòtica per afrontar nous episodis d’unilateralitat en un futur més o menys immediat és més que raonable.

Si les seves intencions fossin nobles, la creació d’aquesta unitat d’elit no s’hauria fet amb nocturnitat i traïdoria. S’hauria pogut pactar amb l’altre partit que governa a Catalunya, Esquerra, amb el grup parlamentari que va votar la investidura de Torra, la CUP, i fins i tot amb l’oposició perquè el més lògic seria que la fórmula pogués sobreviure a l’alternança. Lluny d’aquesta naturalitat, el cert és que el departament de Presidència va posar en marxa el projecte sense informar els comandaments dels Mossos, els candidats són entrevistats per càrrecs de confiança política i no per funcionaris, i els primers aspirants que es coneixen són agents de la policia autonòmica de públic perfil independentista. No es busca, doncs, racionalitzar un servei d’escorta, sinó crear un grup d’agents armats que responguin a ordres polítiques i no als comandaments policials que, just aquests dies, estan explicant al Tribunal Suprem com es van negar a seguir al Govern a l’octubre del 2017.

Una vegada més, Torra prova d’amagar la seva debilitat política, posada de relleu al Parlament, gesticulant i posant en risc la institucionalitat catalana per buscar que la reacció de l’Estat basada en la utilització dels mecanismes constitucionals de defensa de la legalitat es pugui interpretar com un gest repressiu. Torra està en una càpsula cada dia més petita i més reduïda.