Anar al contingut

TV-3, la televisió sense cometes

José A. Sorolla

Col·locar cometes no només serveix per atribuir les paraules a un personatge, sinó també per connotar els termes controvertits

La decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de prohibir a TV-3 i Catalunya Ràdio l’ús dels termes “presos polítics” o “Govern a l’exili” ha aixecat un gran enrenou, justificat perquè es tracta d’un fet inhabitual.

Però el problema no és la JEC, el problema és que TV-3 i Catalunya Ràdio –i altres mitjans, però no públics, potser concertats– fa temps que van deixar d’utilitzar les cometes. En el periodisme, quan mereixia tal nom o quan ara ho continua mereixent, hi ha una convenció: separar la informació de l’opinió i utilitzar el llenguatge periodístic amb el rigor de la neutralitat semàntica.

Per a això, una de les tècniques és col·locar cometes en els textos escrits, no només per atribuir les paraules a un personatge sinó per connotar els termes controvertits, que no reuneixen un consens general. I n’hi ha uns quants, però les expressions “presos polítics” o “Govern a l’exili” són exemples perfectes del que s’entén per conceptes que susciten controvèrsia, i no només per raons ideològiques, sinó per motius de simple rigor terminològic o lingüístic. En la premsa escrita, per assenyalar que alguna paraula o expressió és discutible i que no té el consens requerit s’utilitzen les cometes, mentre que en els mitjans audiovisuals hi ha altres tècniques per aconseguir el mateix objectiu.

TV-3 i altres mitjans públics, no obstant, han perdut les cometes en el llenguatge purament informatiu, en els textos que llegeixen els presentadors dels Telenotícies i altres programes suposadament d’entreteniment, però dedicats a altres missions menys divertides. La separació entre informació i opinió queda, així, anul·lada moltes vegades. I aquest és el problema, perquè si es tracta clarament d’espais d’opinió no és acceptable cap restricció, sempre que es respectin les formes i les opinions dels altres, encara que guanyin sempre 4-1 o 5-1, que aquest, el de la proporció, és un altre tema i donaria per a un altre article.

Per això, els tertulians de TV-3 poden continuar parlant de “presos polítics” o de “president a l’exili” sense problemes, encara que cap organisme –ni l’Amnistia Internacional tantes vegades manipulada– consideri “presos polítics” (o el seu equivalent “presos de consciència”) els dirigents independentistes jutjats al Tribunal Suprem, i s’hagi de tenir molta imaginació per creure que l’expresident Carles Puigdemont i els consellers fugits a l’estranger siguin “exiliats”.

Naturalment que fora de Catalunya es produeixen o s’han produït situacions similars en algunes televisions i ràdios públiques, però no és cap excusa. Els qui ho justifiquen amb comparacions odioses obliden que els mitjans públics han de complir els criteris de neutralitat i apartidisme en el seu àmbit, al marge que altres ho facin o no. Quan s’argumenta que el partidisme de TV-3 compensa el partidisme en sentit contrari de les televisions espanyoles s’està pervertint la missió que els mitjans públics tenen encomanada.

Pot semblar que la JEC s’ha excedit en la seva decisió, però el que és greu és que hagi de ser la JEC la que hagi de recordar aquestes coses.