La Verge de Pedro Sánchez

No hi ha poble ni època que no tingui el seu catàleg d’aparicions. Éssers sobrenaturals que se li presenten de sobte a algú, normalment en un trànsit místic, en entreson o rendit en un son fecund. Els apareguts poden ser àngels, dimonis, persones mortes o fins i tot vives però absents, i solen portar (o això afirmen els vidents) un missatge, o almenys una intenció.

La Verge té predilecció per aparèixer-se a pastorets analfabets, nens paupèrrims i novícies torbades. Lucía, Francisco i Jacinta, de 10, 9 i 7 anys, a Fàtima. Bernadette Soubirous, de 14, a Lourdes. Moltíssims més personatges relaten sorpreses similars. Tal és l’aglomeració de vidents marians que el papa Francesc es va veure en la necessitat de posar en guàrdia els fidels al poc d’arribar al Vaticà: "La Verge no és la cap de Correus que envia missatges tots els dies".

Pedro Sánchez no és pastoret ni nen pobre ni novícia. Té 47 anys, és socialdemòcrata, presideix el Govern espanyol i no és creient. Però se li està apareixent la Verge.

Adversaris confosos

Ha de ser ella, la Verge, que està confonent els adversaris electorals de Sánchez. Si no, no s’entén aquesta gran falta d’intel·ligència política. Fa només onze mesos, Ciutadans apareixia a totes les enquestes com l’expressió d’una dreta més o menys moderna i europea, sense ancoratges rancis, aliena a l’aiguamoll de la corrupció del PP. A tots els cenacles es pronosticava que Albert Rivera succeiriaMariano Rajoy en la presidència del Govern. Però la moció de censura que va aixecar Sánchez va canviar sobtadament el pas del ball i, deu mesos després, Rivera i els seus encara no han aconseguit sobreposar-se al sotrac.

En lloc de perseverar en la imatge que els havia portat al podi demoscòpic, l’han dilapidat en tot just tres moments: l’alineació amb el PP i l’extrema dreta a Andalusia, la desfilada amb els mateixos camarades a la plaça de Colón de Madrid i la concepció d’una campanya electoral més pendent de les evolucions del PP i de Vox que de l’afermament d’aquella imatge triomfal, avui diluïda.

Zones cavernoses

El PP de Pablo Casado acusa la feblesa del líder i el replegament a les zones cavernoses del partit en una competència miop amb la ultradreta. Incapaç d’imposar una agenda propositiva, viu enredat en polèmiques estèrils o directament suïcides, com la contrareforma de l’avortament, que ja li va costar la carrera política a Alberto Ruiz-Gallardón. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Al flanc esquerre, Podem es dessagna per les ferides internes i alguns errors estratègics que un segment de l’electorat no oblida: sense la decisió de Pablo Iglesias, Rajoy no hauria tingut un segon mandat.

Mentrestant, Sánchez marca l’agenda propositiva i es guarda del pim pam pum que s’escolta a destra i sinistra. I contempla la Verge.