Al contraatac
Populisme intel·lectual
Avui dia, si ets intel·ligent, culte i educat el millor que pots fer és dissimular-ho
zentauroepp46757723 barcelona 29 01 2018 cuaderno entrevista a bernard henri l190130182033 /
Bernard-Henri Lévymolesta. Molesta que vagi vestit amb decòrum, molesta que estigui prim, molesta que sigui ric i glamurós, molesta que sigui intel·ligent. Molesta que no vagi de pobre, com fan la majoria dels intel·lectuals en aquest país (es pot ser humil i no anar de pobre).
Bernard-Henri Lévy, el famós intel·lectual francès que va ser fa uns dies a Barcelona presentant la seva obra de teatre 'Looking for Europe', molesta perquè no té por de parlar, perquè no tem demostrar que és culte i que estima la cultura, la gran cultura, la de veritat, la dels nostres avis i besavis, Stendhal, Victor Hugo, Mozart, Kant. Una de les ressenyes sobre el seu espectacle que s’han publicat en els últims dies es titulava: 'Exhibicionisme teatral i intel·lectual de Bernard-Henri Lévy'. Bernard-Henri Levy molesta.
Perquè avui dia, si ets intel·ligent, culte i educat (i a sobre atractiu i ric) el millor que pots fer és dissimular-ho. Sobretot que ningú s’adoni que ets un privilegiat (encara que el privilegi te l’hagis treballat tu estudiant, escrivint i pensant); t’has de posar immediatament, sense demora i de forma clamorosa, a l’altura de la vasta majoria. No n’hi ha prou amb estar realment de part seva, has de cridar-ho als quatre vents.
Sobretot és necessari demostrar que un és humil, senzill, populatxer, si pots anar amb boina i una safata de magdalenes a la mà, millor que millor. Pots explicar les teves petites misèries, però que no siguin grans misèries, ¿eh? Coses petites i quotidianes. És necessari afirmar que les teves preocupacions són les de tot el món. Lector, mira, mira, ¡soc com tu! Jo també dic paraulotes, jo també soc una pobra dona jove, una pobra dona de mitjana edat, un home humil i senzill, mira, mira, jo llegeixo gent com jo, humil i petita, jo soc el poble, jo soc tu, 'metoo metoo metoo'.
Aquí els intel·lectuals han de ser petits i portàtils com un clauer, la majoria ni tan sols volen que els diguin intel·lectuals (jo crec que és intel·lectual qualsevol persona que pensa i que es guanya el pa pensant), no, no, quina paraula tan lletja, tan elitista, tan reaccionària. ¡O bé tots som intel·lectuals! Esclar que sí, home.
Doncs no, senyors, hi ha gent que pensa millor que una altra, hi ha gent fins i tot (sí, sí, encara que sembli increïble) que pensa per si sola, que no sempre està d’acord amb la majoria i que no ho dissimula. Perquè de desgraciats ho som tots, tots la dinyarem, tots tenim un cos que va cedint, tots estem a estones morts de por i tots hem plorat massa, però francament, si em donen a elegir, prefereixo ser un desgraciat que hagi llegit Baudelaire.
