La pell

Volia agafar un llibre que tenia en una prestatgeria molt alta i quan baixava, agafat a una peça metàl·lica que en sobresortia, m’he fet una petita rascada a la pell. No ha sigut res i m’he dit: ja tens l’article. 

I he començat a pensar en la importància de la pell per al cos humà. ¿Què passaria si no tinguéssim pell? Senzillament, no podríem viure. 

En català es diu d’alguna persona que està ‘espellada’. Una persona que no té pell o que l’hi han llevat. Però més enllà d’aquesta descripció física, ‘espellat’ s’ha utilitzat per designar algú que no té una entitat apreciable. 

La pell, per tant, té importància. És l’embolcall personal amb què anem pel món, a través del qual som reconeguts i identificats, observats i jutjats.

Habitualment, la nostra entitat no és visible, i la nostra manifestació més habitual és la moda i l’exhibició de la pell. Aquesta és la força de la pell i també de la moda, la seva importància com a mitjà de comunicació.

La pell, per al ‘Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans’, és un tegument resistent i flexible que recobreix el cos de l’home i dels animals vertebrats.

I jo em pregunto: si la pell com a embolcall del cos humà és tan flexible, ¿no podria ser més flexible quan es tracta del cervell? Les idees rígides també existeixen.

Hi ha qui pensa el mateix al llarg dels anys sobre política, estètica, sobre els homes i les dones, sobre el que està bé i el que està malament. 

Altres persones canvien de pell, metafòricament, per dir que canvien d’idees polítiques. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La pell encara té més usos populars. Quan alguna cosa ens emociona, diem que se’ns ha posat la pell de gallina. 

Puc assegurar que quan jo era adolescent passava periòdicament pel carrer un home amb un carretó que cridava: “A la pell de conill...” No sé què volia vendre. Potser em volia regalar records dels temps passats.