Les notes del PSOE

Susana Díaz continua desafiant Pedro Sánchez com si aquí no hagués passat res. L’última excusa per a la polèmica ha sigut la configuració de les llistes electorals. L’expresidenta de la Junta, que per a les autonòmiques va deixar fora tots els pedristes, pretenia fer pràcticament el mateix ara en les generals. Sembla que Díaz no ha assumit encara que la capacitat que tenia per aguantar els polsos de Ferraz emanava de la força que li donava la seva butaca a San Telmo. Va intentar fer la trampa d’esgrimir que les seves llistes havien sigut ratificades per la militància a la qual tanta importància donava Sánchez en els seus inicis. Però sense butaca no hi ha marge per lluitar. Abans manava a Andalusia. Ara no.

No obstant, Sánchez té ara la paella pel mànec. És a la Moncloa i totes les enquestes coincideixen que guanyarà. Està fent un partit a la seva mida, la qual cosa li garanteix que la dissidència interna –si és que n’hi ha– serà completament residual. dissidència interna –si és que n’hi ha– serà completament residual.Des de fora, fa la sensació que Díaz no està sabent llegir la pel·lícula. Va perdre les primàries, i això va restar força a la seva imatge nacional de dirigent forta i imprescindible. Després, va guanyar les eleccions, però no va governar. És a dir, va perdre la Junta d’Andalusia després de gairebé 40 anys. No va ser només responsabilitat seva, ni de bon tros, però la vida és així de dura.

Notícies relacionades

El PSOE defensa la seva "renovació" en les llistes després dels problemes a Andalusia

Díaz revifa el seu pols amb Sánchez al no avalar les llistes del PSOE

Va decidir quedar-se a l’oposició, malgrat que des de Ferraz van insinuar que havia de dimitir. Imagino que està esperant a veure si naufraga el pacte de govern de Juanma Moreno o a veure si amb una mica de sort, a Sánchez li passa el mateix que a ella: que guanyi les generals però que no donin els números per mantenir-se a la Moncloa. O potser és que no sap què fer amb la seva vida, ja que la seva única feina coneguda ha sigut militar en el PSOE. El cas és que resulta bastant lamentable que en el Comitè Federal en què Sánchez va aprovar les llistes que li va donar la gana, ella sortís dient molt solemnement “en prenc nota”. ¿I? En pren nota, però es menja els candidats amb patates. Per no parlar de l’estupor que provoca que les seves persones de confiança admetin públicament que hi ha noms en la llista de Ferraz que ells no sabien ni qui eren. Però són allà, prenent nota molt fortament.

En realitat, el que va prendre nota va ser Sánchez, que no ha fet cap altra cosa des que el van fer fora de Ferraz la primera vegada. I ara va amb els seus apunts per tots els territoris díscols tallant caps. Sincerament, ha arribat un punt en què més que prendre nota, el que fan els uns i els altres és donar la nota: Sánchez, per la seva insaciable set de venjança i Díaz, per la seva pèrdua total d’olfacte per saber que, amb les cartes que té, hi ha batalles que ja no pot lliurar.