Díaz revifa el seu pols amb Sánchez al no avalar les llistes del PSOE

Susana Díaz va revifar aquest diumenge el seu pols amb Pedro Sánchez d’una manera molt gràfica, que admet poques interpretacions. L’expresidenta andalusa, eterna antagonista del secretari general del PSOE, va evitar avalar les llistes a les eleccions de l’abril i el maig, emetent un vot particular a unes candidatures que el cap de l’Executiu ha dissenyat a la seva mesura, sense crítics, passant comptes amb aquells que el van defenestrar el 2016. L’aposta de Sánchez no va estar exempta de crítiques, i algunes federacions havien expressat el seu malestar els dies previs, a l’esborrar la direcció socialista els noms de diversos candidats a diputat que prèviament havien sigut recolzats per les bases a les assemblees locals. Però totes, al final, van acabar donant el vistiplau als designis del president del Govern central.

Totes, menys Andalusia. No hi ha precedents d’una cosa així en la història del PSOE a les últimes dècades, segons diversos dirigents consultats. Primer, a la reunió de la comissió de llistes, el representant del PSOE andalús va emetre un vot particular. L’escrit lamenta el disseny de les candidatures, incidint que s’ha girat l’esquena als desitjos de les bases però mostrant, alhora, la seva voluntat d’acatar-ne el resultat. Després, al comitè federal, on els més de 250 membres de l’organisme van votar a mà alçada aquestes llistes (a les generals del 28 d’abril i a les municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig), Díaz i alguns dels seus col·laboradors més propers es van quedar amb els braços avall.

“En prenc nota”, va dir la líder dels socialistes andalusos, el poder orgànic dels quals és molt més petit des que va haver de deixar la Junta, malgrat haver guanyat les eleccions autonòmiques del 2 de desembre passat, gràcies al pacte entre el PP, Ciutadans i Vox. Els canvis que la direcció del PSOE va fer a les propostes que li van arribar del sud van ser nombrosos, però hi ha un nom que els simbolitza: Antonio Pradas. Sempre a les ordres de Díaz, Pradas, com a membre de la primera executiva de Sánchez, va ser un dels principals artífexs de la seva caiguda fa dos anys i mig. L’expresidenta autonòmica havia donat als seus militants la directriu que el votessin, i a la seva proposta apareixia com a número dos per Sevilla. Però Sánchez, que no oblida el passat recent traumàtic, va ordenar esborrar el nom de Pradas. Ni tan sols li va oferir el Senat com a premi de consolació.

El xoc dins el comitè federal implica que la lluita entre Díaz i Sánchez, sempre latent, puja diversos graus. Tot i que no es lliurarà a fons fins que passin els comicis del maig, el vot particular donarà arguments al cap de l’Executiu per rellevar l’expresidenta autonòmica del lideratge andalús. En aquest sentit, fonts de la direcció del PSOE recorden que Díaz no pot donar lliçons de respecte als designis de la militància (va forçar la dimissió d’un secretari general votat en primàries, per després sortir derrotada en uns altres comicis interns), i que Sánchez li va permetre que dissenyés, fa uns mesos, unes llistes per a les eleccions andaluses en què els partidaris del president del Govern no tenien gaire presència. Els col·laboradors de Sánchez també anticipen que el resultat del PSOE a Andalusia a les generals serà millor que el de les recents autonòmiques, una cosa que deixarà el seu rival en una situació de més debilitat.

“De lliçons, cap”

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

L’enfrontament amb Díaz no va aparèixer per cap banda en el discurs que va pronunciar Sánchez. La intervenció del president va ser molt similar a la dels seus mítings, repartint els seus atacs entre la dreta i l’independentisme. Al PP, Cs i Vox els va retreure la seva “falta de lleialtat”, al posar en dubte la defensa de la unitat d’Espanya per part del PSOE, que va pactar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per suspendre l’autonomia catalana després del referèndum de l’1-O. “A aquest partit, de lliçons de constitucionalisme, cap”, va dir.

Després va passar a Catalunya. “L’independentisme vivia millor amb un Govern del PP. Bé ho saben els seus elements més ultres. L’independentisme governa contra tots els catalans. Amb un Govern socialista no es produirà la independència de Catalunya. Convivència sempre, independència mai”, va dir el president, remarcant que la “democràcia” que permet manifestacions independentistes com la de dissabte a Madrid és també la que jutja, aquests dies al Tribunal Suprem, “als polítics que trenquen les normes”.