La clau

Puigdemont i la seva circumstància

Fugit de la justícia, els seus companys d'armes seran absolts o condemnats i en aquest últim cas podran ser indultats, però res d'això li servirà, a ell

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp46954688 puigdemont190214084638

zentauroepp46954688 puigdemont190214084638 / NJO DE HAAN

La circumstància és aquest farcell ineludible que Ortega i Gasset li va endossar al jo. “Yo soy yo y mi circunstancia, y si no la salvo a ella no me salvo yo”. La màxima surt a ‘Meditaciones del Quijote’ (1914), l’assaig iniciàtic del pensador. Fill de l’alta burgesia madrilenya, tot i que posseït per un incansable afany aristocràtic, Ortega va ser un dels filòsofs espanyols més influents del segle XX.

Cent anys després, Puigdemont, fill de la menestralia local gironina, tot i que imbuït d’una remarcable ànsia llegendària, és un home profundament orteguià. Puigdemont i la seva circumstància. Puigdemont atrapat per la seva funesta circumstància.

Tan trencador ell, tan iconoclàstic, tan agosarat, tan pretesament astut o matussercom per posar en circulació notícies falses de l’envergadura que les eleccions europees l’immunitzaran davant els comptes pendents que té amb la justícia. (Notícies falses, mentides: ‘fake news’ ens ha agafat provincianament a tots per dir ara). La gosadia de Puigdemont pot semblar desproporcionada a tot, aliena a la realitat, però probablement no sigui més que el fruit de la seva circumstància. 

Notícies relacionades

Aixecat a dit a la presidència de la Generalitat sense haver sigut candidat electoral al càrrec. Hereu fortuït del ceptre de la dreta nacionalista catalana. Capità inopinat d’un procés independentista unilateral construït sobre fal·làcies. Responsable últim de la fallida del marc legal i de la intervenció de l’autogovern català. Fugit de la justícia, els seus companys d’armes seran absolts o condemnats i en aquest últim cas podran ser indultats, però res d’això servirà per a ell, pres en una presó de vidre. Abocat a un duel vell però interminable amb Junqueras per l’hegemonia nacionalista. Impotent en l’afany d’atraure ERC i la CUP sota la capa del seu lideratge. Incapaç de dirigir el seu propi partit sense purgar els seus. Obligat a gesticular sense parar per evitar que la distància sigui l’oblit...

¿I encara es pregunta algú per què Puigdemont enarbora la bandera del com-pitjor-millor? Ortega: “Si no salvo a mi circunstancia no me salvo yo”.