Editorial

L'independentisme viatja a Madrid

La manifestació d'aquest dissabte és el millor desmentiment a les crítiques d'«antidemocràtic» i «repressiu» contra l'Estat

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp47385607 madrid 16 03 2019  politica  manifestacion independentista e190316202115

zentauroepp47385607 madrid 16 03 2019 politica manifestacion independentista e190316202115 / JOSE LUIS ROCA

L’independentisme català es va manifestar aquest dissabte per primera vegada a Madrid, després d’haver-ho fet ja fa mesos a Brussel·les. La concentració tenia per objecte protestar per la celebració del judici al Tribunal Suprem dels líders independentistes processats. L’escenari va canviar, però els objectius i els arguments eren els mateixos que s’han repetit a Catalunya en els últims anys. No obstant, la manifestació, que va transcórrer sense incidents i va reunir menys gent de l’esperada, la immensa majoria arribada des de Catalunya, és el millor desmentiment a moltes de les acusacions que es van fer des de l’escenari i des del carrer contra l’Estat espanyol, al qual es qualifica d’“autoritari”, “repressiu”  i “antidemocràtic”, que no respecta la llibertat d’expressió ni altres drets.

La manifestació estava encapçalada per una pancarta amb dues obvietats: “L’autodeterminació no és delicte” i “Democràcia és decidir”. Perquè no és això el que es jutja al Suprem. Tampoc es jutja l’exercici de drets fonamentals, com va assegurar el president del Parlament, Roger Torrent, sinó presumptes delictes suposadament comesos durant la tardor del 2017 en què es va produir a Catalunya un intent de subvertir l’ordre constitucional violant la Constitució i l’Estatut. El judici al Suprem tampoc és “una vergonya democràtica”, com va dir la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ni es pot sostenir, com va fer el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, que “donar suport a l’autodeterminació de Catalunya és defensar la democràcia a Espanya”.

La concentració, potser per celebrar-se a Madrid, va derivar en un intent d’amalgamar l’autodeterminació, la independència de Catalunya, la lluita feminista, les crítiques al “règim del 78” i la Monarquia, l’antifeixisme i les referències constants a la guerra civil, amb crits de “no passaran”, en una sèrie de parlaments inflamats allunyats que poc o gens havien de veure amb les demandes sobiranistes. És molt dubtós que aquesta barreja beneficiï en res l’independentisme català, alguns dels dirigents més responsables dels quals deurien d’haver quedat estupefactes davant del que sentien i veien. La judialización del procés va ser un error del Govern de Mariano Rajoy, que va desdenyar les solucions polítiques, però la radicalitat legitimista de l’independentisme és responsable tambéd’encegar la via de diàleg oberta per Pedro Sánchez fins i tot a risc que pugui arribar a governar la dreta més dura.