¿Qui guanyarà a Catalunya?

Catalunya aporta 47 diputats als 350 que formen el Congrés dels Diputats. La seva actitud –i més quan no hi ha majoria absoluta– és decisiva per a la conformació dels governs i acabem de veure que la decisió dels 17 diputats independentistes (9 d’ERC i 8 de CDC) de votar –al costat de la dreta–- contra els pressupostos ha forçat la convocatòria d’eleccions generals. Com voti Catalunya el 28-A pot ser doncs rellevant per a la pròxima legislatura.

Però el panorama és molt líquid. Molt pot dependredel que passi amb la candidatura de l’antiga CDC, segurament Junts per Catalunya (JxCat), que no sabem si serà del PDECat, o de Puigdemont, o d’un mixt dels dos. I també de l’actitud final de la CUP que –contra la seva tradició– aquesta vegada es poden presentar a les eleccions espanyoles. Qualsevol intent d’anàlisi només pot ser provisional.

En principi hi ha cinc partits, o coalicions, que poden guanyar. En Comú Podem (ECP), que va treure el 24,5% dels vots i 12 diputats el 2016. ERC, que va obtenir el 18,1% i 9 diputats i que semblava el gran favorit. El PSC, que va ser el partit històricament dominant en aquestes eleccions, però que el 2016 només va treure el 16,1% i 7 escons. La llista de l’antiga CDC –que està tenint un part difícil– i que va guanyar el 2012 amb Duran Lleida com a cap de cartell (¡com canvia tot!) i que el 2016 va treure el 13,8% i 8 diputats. I finalment Cs, que el 2016 va ser l’últim de la cua amb només el 10,9% i 5 diputats però que a les últimes eleccions catalanes (les del 2017) va ser la primera llista amb el 25% dels vots. I és possible que vegem –com a les catalanes del 155– una lluita sense treva entre les dues llistes secessionistes: la d’ERC, liderada per Oriol Junqueras, i la de JxCat amb Jordi Sànchez al capdavant.

¿Qui guanyarà? És difícil que ECP, la líder del qual Ada Colau no es presenta, pugui repetir els èxits del 2015 i 2016 amb Xavier Domènech de candidat. Per la crisi general de Podem i per la fallida aposta del 2017 contra el 155, quan va perdre vots cap a l’independentisme i el constitucionalisme i va tenir uns pèssims resultats que van acabar comportant la dimissió de Domènech. Ara Colau planta cara amb Jaume Asens, un advocat pròxim als grups antisistema i amb bones relacions amb Pablo Iglesias i líders independentistes. ¿Quants mobles podrà salvar?

ERC ho tenia tot a favor. Sap que pot guanyar, però que té factors en contra. Per això intenta consolidar-se amb Oriol Junqueras, amb el glamur de no haver fugit, obrint la llista. Gabriel Rufián no aguantava. I Junqueras serà fort davant JpC, si al final col·loca Jordi Sànchez, i pot limitar les fugues cap a la CUP (si es presenta) i, al pol oposat, el degoteig cap al PSC perquè Pedro Sánchez no sigui desallotjat de la Moncloa pel tripartit de dretes. Junqueras serà a més el candidat a les europees i a la presidència de la Comissió de Brussel·les d’un grapat d’eurodiputats independentistes. Una jugada hàbil, però ¿qui serà la cara real –i creïble– a Madrid sense el veterà Joan Tardà, que era respectat per tothom?

Notícies relacionades

El PDECat i JxCat porten al límit la tensió per les llistes de les generals

Vacuna d'ERC contra el 'vot útil'

El PSC guanyava sempre aquestes eleccions i va arribar a tenir 25 diputats. Sense el PSC, el PSOE no pot guanyar, i sense el PSOE el PSC perd força. Ara Iceta ha recompost un partit que l’independentisme va donar per liquidat, que té dos ministres –Meritxell Batet obrirà la llista i Borrell, candidat a Europa, és un fre a Cs– i la idea de salvar el soldat Sánchez pot fer que rebi part del vot útil contra el nou 155 de Casado. Enquestadors seriosos diuen que el 28-A es votarà en clau espanyola: ¿qui vol que governi a Madrid, Pedro Sánchez o la dreta? Davant una pregunta similar, Felipe González sempre va batre la CDC més potent, la de Pujol i Miquel Roca.

¿I Cs? Les legislatives no li paren bé. El seu fort és el vot antinacionalista a les catalanes. A les legislatives del 2016 va ser l’últim amb el 10,9%, malgrat que a les autonòmiques anteriors (les plebiscitàries) ja va treure un 17,9%. Per això Rivera ha tret del Parlament Inés Arrimadas i la posa a la llista de Madrid. És combativa i té bona imatge, malgrat coses rares com el seu viatge passional a Waterloo. És l’aposta per intentar conservar el màxim possible del 25% de les últimes catalanes. Arrimadas surt amb el 10,9 % que Cs ja va tenir a les legislatives del 2016. La seva missió és menjar del 13,3% que el PP va obtenir aquell any, quan l’electorat conservador va apostar per mantenir Rajoy a la Moncloa.