Vacuna d'ERC contra el 'vot útil'

Oriol Junqueras continua actiu al Tribunal Suprem, fora del pla principal de càmera. Després d’haver efectuat la seva declaració, el president d’ERC va canviar el seu seient al banc dels acusats per una cadira a l’esquena dels seus advocats. Des d’allà, segueix el judici, però també segueix conjuminant i maquinant qüestions pròpies del seu partit. Junqueras les apunta succintament i les trasllada als seus advocats i, aquests, a membres del partit.

La manera florentina de comportar-se de Junqueras fa que, si un no està acostumat a llegir entre línies, les seves ordres semblin mers pensaments vagues, sense més ni més. “Valoreu l’opció de” o “X ha pensat que potser estaria bé...” en la conjugació del ‘junquerisme’ equival a un imperatiu.

Terreny de joc 

D’aquesta manera, o d’alguna de similar que aquest diari no ha pogut encara precisar, el líder d’ERC va posar sobre la taula, fa una setmana, l’opció d’encapçalar la llista de les generals. Hi ha diversos motius, però el principal, coincideixen a apuntar diverses fonts rellevants del partit, és tornar els comicis al Congrés a Catalunya, al “marc català”.

És a dir, fins i tot sabent que unes eleccions al Congrés mai són les més propícies per visualitzar un creixement independentista, en els últims comicis, el procés havia tingut un paper clau, tant per al triomf dels comuns, com per al segon lloc de la mateixa ERC.

La convocatòria d’eleccions per part de Pedro Sánchez després que les eleccions a Andalusia dibuixessin un nou tripartit de dretes que es va confirmar, en la manifestació de la plaça de Colón, tot just 10 dies abans que el socialista anunciés el camí de les urnes, va canviar el panorama. Després d’haver-se popularitzat, entre els sectors progressistes i no nacionalistes espanyols, la por d’un Govern del PP, Ciutadans i Vox, va emergir l’ombra que aterreix alguns, la del vot útil al socialisme per frenar la dreta.

Els primers discursos del candidat d’ERC ‘in pectore’ al Congrés, Gabriel Rufián, a més, van percudir en aquesta mateixa línia. El seu atac furibund a l’eventual tripartit de dretes, pensant potser en equilibrar la sobredosi d’informació sobre el judici al procés i les crítiques per no haver aprovat els Pressupostos de Sánchez, així com la seva autodefinició de “dic davant del feixisme” van incidir que la pilota d’aquestes eleccions es jugaria en el ‘marc espanyol’ també a Catalunya. I ja se sap allò de l’original i la còpia.

Duresa contra el PSC

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Així doncs, ERC ha virat. Amb Junqueras torna el discurs de la democràcia, els drets humans i, entre aquests, el d’autodeterminació. I a partir d’aquí algunes veus consideren imprescindible un discurs dur contra els socialistes: “És obvi que per a res són el mateix que el PP, però en aquests mesos en el Govern poc o res han fet per resoldre el problema català”, diu un veu que assenyala que aquesta inacció més l’activitat bel·ligerant d’alguns alts càrrecs, singularment Josep Borrell i els ‘barons’ territorials, doten de prou material amb què atacar el PSC.  

Els republicans consideren que tot el procés dels Pressupostos i de la convocatòria d’eleccions ha sigut mil·limètricament dissenyat pel PSOE, “amb èxit”, reconeixen. Però també recorden que l’actual Govern de Pedro Sánchez, amb 84 diputats enfront dels 137 del PP, no tenia prou legitimitat per arribar a cap acord “important”. El desig és que després del 28-A el PSOE pugui governar, sí, però estretament vigilat per l’independentisme català.