Puigdemont i Rajoy, a plena llum

Amb un testimoni sobri i precís, a diferènciad’altres testimonis de la defensa més proclius al vedetisme, Íñigo Urkullu ha donat fe en el judici del Tribunal Suprem de la tasca d’“intermediació” que el 2017 va exercir entre el Govern central i la Generalitat. El ‘lehendakari’ ha explicitat que la petició va partir, al juny, de Carles Puigdemont, que un mes més tard va ser acceptada per Mariano Rajoy i que va assolir la seva màxima intensitat durant la convulsa tardor del procés. El seu exhaustiu relat despulla les mentides que encara avui s’oculten sota la propaganda oficial de tots dos bàndols.

Tot i que Rajoy ho havia negat el dia anterior, Urkullu confirma que va intermediar entre ell i Puigdemont mirant d’evitar el fatal desenllaç d’octubre, incloent-hi un 155 del qualel president espanyol "no era gaire partidari". Una mediació similar a la que Rajoy ja va recórrer davant de la consulta del 9-N del 2014, la qual cosa evidencia el fariseisme de l’actual PP quan clama contra la recerca d’un "relator" per al diàleg sobre el futur de Catalunya. 

Urkullu assegura, també, que la matinada del 26 d’octubre va arribar a un “acord” amb Puigdemont –avanç electoral per evitar tant la declaració unilateral d’independència (DUI) com l’aplicació de l’article 155– i que el llavors president català es va ratificar en el pacte l’endemà al matí, però després el va trencar perquè “les persones a la plaça Sant Jaume se li estaven rebel·lant i tenia pressió en el seu grup”. S’esvaeix, així, la coartada de l’expresident, que sempre ha culpat del desacord l’absència de garanties per part del Govern espanyol.

UNA SIMPLE ENGANYIFA

Notícies relacionades

Urkullu: "Rajoy no era gaire partidari d'aplicar el 155"

Rajoy: "Eren conscients que jo no liquidaria la sobirania nacional"

Segons el ‘lehendakari’, en els missatges que va triangular “en cap cas” es va plantejar el dret a l’autodeterminació, i Puigdemont “de cap manera tenia el desig de fer la DUI”, contra el que havia promès als catalans cridats a votar i protegir les urnes l’1-O.

L’acta del mediador corrobora així el que els fets i els testimonis dels processats al Suprem ja han acreditat: que l’1-O era més mobilització que referèndum, que la DUI va ser una farsa i la promesa de la república catalana, una simple enganyifa.