Al contraatac
La vaga del sindicat 'indepe'
És igual el que diguem de la presó preventiva, o si pensem que hi va haver o no violència, perquè no som adeptes, som uns merdetes de 'sense pàtria'
zentauroepp47053509 barcelona 21 02 2019 huelga gneral en catalunya foto de n190222205131 /
¿La Generalitat va fer vaga?... ¿El Parlament va fer vaga? No es va notar, francament. Van haver de treballar tant el dia anterior que es van treure de sobre enormes càrregues de gestió. Segurament al Parlament les sessions van durar fins i tot ben entrada la matinada i a la Generalitat el dia abans la cosa va haver de ser esgotadora i stakhanovista. Estaven de vaga i ni es va notar. Els maliciosos diran que és igual que facin vaga, perquè des que va arribar Carles Puigdemont ningú enganxa ni un segell. Hi ha molta mala llet.
Sil’ANC i Òmnium sempre han ordenat a la Generalitat el que han de fer i el que no, ara s’hi afegeix aquest sindicat independentista. O sigui, que Quim Torra és el portanoves d’uns quants detentors de la moral. Montserrat ha perdut pes, que ara estan amb allò de la pederàstia ‘casolana’pederàstia ‘casolana’.
¿CDR espontanis o generats ‘in vitro’ audiovisual?
La pregunta no és menor: ¿És la Generalitat la que obeeix o la que, amb els anys i a través de TV-3 i d’altres, ha creat els seus propis tentacles ‘influencers’? ¿Els CDR CDRpressionen espontàniament o han sigut generats ‘in vitro’ audiovisual? ¿Són fills del poble o són el mite prometeic d’una Mary Shelley frankensteniana amb barretina? ¿L’ANC i Òmnium són la llavor o el fruit maduret? Cadascú amb els seus criteris. La Generalitat se suma a la vaga, però els Mossos dispersen els del sindicat aquest i els CDRMossos. És tot bastant complicat. El sindicat ‘indepe’ ataca la seu de Comissions Obreres perquè no se sumen a la vaga i dic jo que per xarnegos. Un sindicat n’ataca un altre. Molt de classe, sí senyor.
Mentrestant el procés, al banc dels acusatsprocés. És veritat que és un judici que afecta tots els catalans. Ningú pot escapar a la realitat d’un procés que ens implica a tots. Tots el patirem per activa, per passiva o transitivament. Això sí, els independentistes es poden queixar, però els que no ho som hem de parlar amb sordina. No només hem de mussitar, sinó que s’infereix atmosfèricament que som culpables d’alguna cosa.
Catalunya està dividida i paralitzada, la Generalitat pren decisions amb al·lèrgia patològica al conflicte (taxi-VTC), jutgen una generació de polítics i els altres estan fora del país. I no podem queixar-nos sense ser considerats traïdors, deslleials i mentiders. Amb la que està caient, i es recomana l’omissió i el silenci. O s’és independentista o millor guardar-se per un mateix.
És igual el que diguem de la presó preventiva, o si pensem que hi va haver o no hi va haver violència. És igual, perquè no som adeptes. És igual el que diguem perquè som incrèduls, escèptics, heretges i de Comissions. O sigui, que som uns merdetes de ‘sense pàtria’. Per cert, que alguns fiscals fallen més que una escopeta de fira. Serà que les coses no estan tan clares.
